BUSCANT LEMURIA...DIARI DE RUTA

altre cop a casa

2006-09-09T12:23:00.000+02:00

Despres d'un llarg camí cal parar i recordar...

Normalment quan s'empren un llarg viatge sempre es pensa en les dificultats i problemes que ens trobarem pel camí, i encara més quan no hi ha una ruta predefinida i es busquen zones desconegudes, turísticament parlant. Molts, en lloc de pensar en les noves experiències de coneixer altra gent, altres cultures, costums, sabors, llenguatges... pensen en els perills amb què es trobaran... la por al desconegut. Quants cops ens hem trobat amb el dubte de cap on seguir, en mig del desert i apareix sobtadamet algú que ens indica el camí... Quants cops enmig de la foscor, un desconegut ens ha ofert la seva casa ... Quants cops espantats davant la manca d'aigua hem trobat un pou misteriós... Quants cops...

Podríem parlar d'una extranya sort que acompanya al viatger, però més que sort podríem parlar de la gent que ha dedicat una estona del seu temps per ajudar-nos. En una societat com la que vivim actualment on gairebé ningú té temps per a res, ben pocs dediquen un somriure a un estrany, ningú s'atura per oferir ajut a un turista amb cara de perdut, es fa estrany trobar gent tan acollidora malgrat l'extrema pobresa en la que viuen.

Quan fem un viatge sempre pensem en destins amb paissatges impressionants, arquitectura interessant, activitats d'oci... però pocs cops pensen en la gent que hi trobarem, i que per si sola ja mereixen un viatge.

Volem recordar a tots aquells amics que hem anat fent pel camí, volem agraïr-los el seu ajut, el temps dedicat, el seu somriure, l'allotjament ofert, les converses, els intercanvis d'opinions, la seva vitalitat i entusiasme o simplement l'agradable estona que hem compartir amb ells, intercanviant mirades, en silenci... sense entendre'ns a voltes i alhora donant'ns-ho tot.

IRAN
Hossein / Nasser Khan / Shabnam / Kiomars Limoee / Afsane / Leila / Saide / Mansur / Nasser / Abdollah Abas /
Mehdi Roshan / Kobra Roshan Zamir / Antonella / Antonio / Hossein "cueva alibaba" / Majid Mehravan / Azadeh Khosh / Sima / Reza Namnabati / Abbas / Rasool Kamali / Amir / Absfchien / Ascar / Masih / Marziyeh / Omid / Arash / Mozhdeh / Fatemeh / Maryam / Zahra / Adman / Farideh / Kamal Asadi / Mohammed Momeni / Richard Morin / Renata Mesaros / Tobias Mauz / Franco / Nicole / Ingrid / Adrian Valderrabano / Jessi / Mehdy Hasanzadeh, Fatemeh (dona), fills: Yaser i Reza / Amar / Hussein Vatan / Hermann Neidhart / Mohammad Karim Lashkari / Ali / Nadar / Juan

PAKISTAN
Stefan Koetter / Tausif Ahmed Bazzai / Kamal Asif / Abdul Qayyum Khan / Ajabkhan / Masrur Khan / Matias Khan / Khalid Javed Rishi / Mariam / Amara / Seher / Ibrahim Jafar / Shabera / Sbaikb Rabmatallab Jamali / Rizwan Saeed

INDIA
Hugo Alves / Sebastian Burger, Susanne Kammer / Dr. Prakash Lulla / Jenny Raj / David Madeira / Domingo / Cristina / Nicolas / Florian / familia Jagannath / Aslam Shareef / Abinanth Kumar / Nethra Raju / Marian & Mark Tucker / Pastor T. Sathish David / Shiva Ram / Bobby Varghese

MALDIVES
Marc Chicano / Marilen Ensenyat / Jose Fernandez, Sofia Marsal / Joan Cobos / Laura Martin / Eva / Taavi / Urmas /
Salome / Carlos / Manolo / Mileta / Erik / Begonya / Llorenç / Baltasar

THAILANDIA
Reinato Nayua / Jorge Degetausada / Federico / Rudi van Hoof / Wat / Totof i Shu / Thawach Buakham "best" / Tim Favier / Willem Messer / Uthon Sributtah / Suriya Panyaphet (Uw) / Tum / Diw / Toy Bouy

CAMBOTJA
Alain Montane

VIETNAM
Nguyên Trúc Huân / Kristian Whillans / Marc Portell / Cham / Gonzalo / Imma / Jabier / Catalina / Fede / Diego / Laura / Josep / Samuel / Linda Forward / Ann-Marie Rosland / Miuel Manté i Rosa Megia amb qui varem compartir dures pedalades fins a Lhasa

XINA-TIBET
Kevin / Becky / Patty / Diu (petit) / Colin (llargerut) / Josh / Elodie Jambert / Isabelle Meunier-Fleury / Javier Clos / Daniel Guglielmino / Peter Berechree / Stefan Auth / Rubin / Mÿke / Steve Webster / Steven / Marlous

Agraïments: Sergi de Campos / Judit Martinez / Pere Cahue / Oriol Vidal / Txema / Francesc Monsonis / Elena Ribas / Manel Garcia / Montse Botey / Tresa Rovira / Josep Rovira / Rosa Pérez / Lilian dartiguelongue / Sergi Gomà / Oriol Ribas / Gemma Roca / Alain Montané / Gerard Veciana

... pedalant pel sostre del món

2006-06-22T04:32:00.000+02:00

Algú va demanar a Mallory per què desitjava còrrer el risc d'escalar aquesta muntanya...

Mallory senzillament va respondre "Perque esta allà"

Els tibetans l'anomemen Qomolangma -mare del món-, els nepalis en diuen Sagarmatha -príncep del cel- però internacionalment es coneix com a Everest, què amb els seus 8.848m d'alçada (8.844m segons incripció xinesa al camp base) és el punt més alt del planeta Terra. La veritat és que pedalar tant aprop d'aquesta paret, que hem vist milers de vegades en els llibres de muntaya, ens ha emocionat i ens ha despertat les ganes de canviar la bici per crampons i piolet.

Lhasa - Kathmandu, un gran clàssic del ciclisme de muntanya! Seguim pedalant pel plato tibetà sense baixar pràcticament dels 4.000 m. Gaudint sempre d'unes vistes espectaculars sobre l'Himàlaia, el massís muntanyós on hi ha els cims més alts de la Terra i que forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est o oest i una amplària de 350 km de nord a sud, que vam atravessar pel Lalung La. Tot i així, els colls s'han suavitzat i ja no superem desnivells tant importants.

Disfrutant d'algun dels pocs trams asfaltats del trajecte... enrera ha quedat el Yamdrok Tso, un dels llacs sagrats del Tibet, de gèlides aigues turqueses i gran forma d'escorpí.... Té els dies comptats gràcies als xinesos que han fet una conducció subterrània per produïr energia elèctrica per abastir el ràpid creixement de Lhasa.

Una de les coses maques de viatjar, és poder intercanviar experiències amb la gent que trobes pel camí.

Gyantse, una de les poques ciutats que encara conserva l'encant d'un casc antic intocat per la devastadora ma urbanística xinesa
El vestit tradicional tibetà està format bàsicament per dues peces, un llarg vestit de color fosc, lligat al darrera i un colorit davantal, la qualitat d'aquest marca l'elegància del conjunt.
Sovint patim els nombrosos trams en obres de les carreteres, on els jeeps passen a tota velocitat sense ni tans sols afluixar un mica en avançar-nos. De vegades ens mantenim al mig de la pista i només ens apartem al darrer moment obligant-los a frenar.

A veure si et rentes la cara, Beti!!!

VISCA!!!! El Gyantso La a 5.220m, el coll més alt de tota la ruta, animats per un grup de nens. Els nòmades acampen sovint prop dels colls més alts, a on pasturen grans ramats de yaks. Quan torni el fred es traslladaran cap a zones mes baixes i càlides, tot i que ara alguns ja van amb moto o camions.

Els darrers colls ens ofereixen especaculars vistes sobre les muntanyes de l'Himàlaia, en aques cas el Shishapagma el 8.030 m, el més baix dels catorze 8000's.

Celebrant el Saga Dawa prop de Tingri, una de les festivitats més importants del budisme tibetà, coincident amb la lluna plena....multitud de gent fent el kora al voltant dels monestirs i celebrant el dia amb xang (cervessa casolana).

Lalung La, a 5.117m, últim coll del Tibet... ens acomiadem d'aquestes àrides terres solitàries, que en han fet patir, suar, disfrutar, emocionar i viure intensament en les alçades. Resten en els pensaments moltes idees per a futurs viatges...

Ens espera una baixada apoteòsica de dos dies fins al Nepal (de 5.117m a 600m)

.... el llarg descens s'acosta, terreny relliscós, pedregós i grans penyassegats.... pot ser aquí sí que ens possarem el casc.
El pont de l' Amistat, la frontera entre Xina i Nepal

Un món de vida, aigua, verdor, humitat, calor, sorolls... es va obrint poc a poc en un dia on els 4.000m de desnivell de baixada generen un espectacular canvi del nostre entorn.
Namaste Kathmandu!!!!! La ciutat del "tercer ull"... on finalment hem pogut disfrutar altre cop del bon menjar i recuperar alguns kilets en els nombrosos restaurants del Thamel.

.... fins aviat

TIBET... pedalant entre els nuvols

2006-05-26T13:00:00.000+02:00

Una jornada de milers de kilometres

comenca sempre amb un primer pas

Lao-Tzu

Tibet, la terra de les neus, el sostre del mon... un immens altipla entre els 4 i 5.000m d'alcada, de 1.220.000 km2 d'extensio, la meitat del que historicament havia arribat a ser. Els xinos l'han rebatejat com a Xizang "casa del tresor de l'oest", a l'igual que han canviat la majoria dels noms de les seves poblacions, van destruir bona part del seu patrimoni cultural, van forsar a l'exili al seu lider espiritual i politic i estan aniquilant la seva sobria arquitectura, reemplacant-la amb horribles edificis de rajoleta ceramica i vidre.

Els xinos han portat el "progres" en aquest raco verge de mon, construint carreteres, escoles, hospitals, fabriques, aeroports... i una linia ferria des de Golmud fins a Lhasa que aquest estiu entrara en funcionament. Pero els tibetans continuen relegats a les tasques mes dures i la seva escolaritzacio es dubtosa. L'ensenyament superior no es gratuit (en un pais comunista!) i la gent humil ho te dificil per poder progressar. Lhasa s'ha convertit en una ciutat "moderna" on es pot trobar de tot pero mai s'havien vist tants tibetans demanant caritat pels seus carrers.

Els tibetans son gent dura, alegre i curiosa... que apareixen i desapareixen sense dir res i poden quedar-se hores observant atentament tots els nostres moviments mentres muntem el campament i preparem el menjar. Algun cop ells tambe col.laboren portant algun ingredient o el casola chang, una beguda alcoholica que s'obte de la fermentacio de la cibada, i acabem organitzant una bona festa. Ja no es estrany trobar als nomades amb mobil en ma i la moto aparcada a l'entrada de la tenda, mentre els yaks pasturen al voltant i ens conviden a bocha, un te amb mantega de yak.

Segons la Lonely Planet "China" edicio espanyola 2003, entre Lhasa y las provincias de Yunnan, Sichuan o Xinjiang discurren algunas de las rutas mas agrestes, altas y peligrosas del mundo; oficialmente permanecen cerradas para los extranjeros... no n'hi ha per tant... la ruta Dali (Yunnan) - Lhasa (Tibet) nomes son 2.120km, 31.330m de desnivell positiu, 23 ports d'alta muntanya (dos a mes de 5.000m i nou a mes de 4.00m), 32 dies de pedalada, 169h 52min damunt del sillin, sortejant els atacs canins (2 mossegades d'alforja la rosa i el joan) i els saquejos porcins que per la nit s'enduen el menjar, suportant amb resignacio les inclemencies del temps, superant dues grips pel cami (la beti i el miquel), matinant i pedalant de nit en alguns casos per esquivar els controls policials, no fer-se veure massa als pobles i avituallar-se amb rapidesa, moltes nits d'acampada, molts noodles, alguna que altra festa nocturna amb borratxera inclosa (monumental la ressaca del Miquel el dia del nostre primer coll de 5.00m), una caiguda tonta de bici que va deixar la roda trassera feta una patata ondulada i que el Joan va poder salvar tot i que la Beti va haver de pedalar els ultims 750km ballant la samba i sense freno posterior...

Per moltes imatges que posem, no us podrem transmetre mai, el que ha significat per a nosaltres la magia d'estar pedalant per aquestes contrades, a tocar del cel, sentint el vol del gran condor a prop nostre, la respiracio intensa, les cames cansades, els ulls esforcant-se per registrar totes aquelles escenes, llums, contractos i colors que no es capac de captar la nostra camara, els poros oberts per captar tota l'energia de la mare terra, els silencis, els pensaments volant mes enlla dels nuvols, la vida nomada, la precarietat dels "sense papers" que saben que la seva aventura es pot acabar en un instant, el transcorrer de la vida sense preses, a ritme de pedal, gaudint a cada instant d'una immensa sensacio de llibertat...

resseguint les valls dels grans rius que recorren el sud de la Xina, saltant colls que guarden gelosament unes panoramiques de somni, banyant-nos uns cops en gelides aigues turqueses i d'altres en calentes aigues termals, travessant boscos i estepes desertes, lluitant contra fred, neu, calor, pluja i vent, mosquits, gossos, foc i PSB... saludant constantment l'alegre tashi dele de tots aquells que ens han vist passar i saludant igualment als deus, en els punts mes alts, amb unes colorides banderoles, que ballant al son del vent resaran per sempre mes OM MANE PADME HUM

Buscant el Shangri La

2006-04-22T10:53:00.000+02:00

Aquest nom poetic i estrany no es pas el d'una vil.la, ni el d'una regio, ni el d'un pais. Evoca un regne imaginari que els orientals, especialment els xinesos, buscaven com si es tractes d'un mon ideal, una mena de paradis perdut. Un autor britanic, James Hilton, s'hi inspira per escriure la novela "Lost Horizon", on s'hi describia una misteriosa regio (anomenada Shangri La) situada al sud oest de la Xina, amagada entre els boscos, altes muntanyes i profunds engorjats, on la gent vivia en perfecta harmonia. Els xinesos han aprofitat l'avinentesa per treure'n un profit turistic, rebatejant la ciutat de Zhongdian amb el nom de Shangri La.
Ja hem comencat a creuar els primers colls a mes de 3.000 m i a patir el dur contrast climatic respecte als ultims dies. Els paisatges son impressionants i la gent i el tipus de cases van canviant. Ja hem patit els primers atacs dels gossos, com ha pogut comprovar l'alforja de la Rosa, que ha rebut una forta queixalada. Ara anem armats amb bombes de pebre, que no sabem si donaran bon resultat. Cada cop ens sentim mes aprop del Tibet...

LA XINA MANDARINA...

2006-04-13T15:30:00.000+02:00

Ja hem entrat al pais mes poblat del mon. Passem per Kunming, ciutat ultramoderna, neta i poc sorollosa (molta bici i motos electriques!) i a on hem pogut comprar pernil salat!!!

Els propers dies estarem fent la ruta Dali-Lhasa... 2.200 km saltant colls de mes de 5.000 m d'alsada, 27.000 m de desnivell i esquivant els controls policilas del Tibet, ja que els xinos no permeten l'entrada d'estrangers independents. Estarem fora de servei durant uns 45 dies, o sigui que poseu una mica d'imaginacio per endevinar els paratges que estarem gaudint tots aquests dies.

Dali, Lijiang, Gorges del Tigre, Zhongdian, Dequen, Markham, Wamda, Baxoi, Bome, Bayi i Lhasa.

Dali, un poblet ben conservat a la vora del llac de l'orella, amb les muntanyes del Drac de Jade Verd com a telo de fons. Hem coincidit amb les festes locals.

Lijiang, un altre poble de l'estil parc tematic d'arquitectura naxi... molt de turisme local, pero realment encantador. Aqui ja tenim vistes dels primers grans cims que anirem trobant, el Yulong Xueshan de 5.596 m.

NW-VIETNAM...pedalant en companyia

2006-04-08T13:11:00.000+02:00

La casualitat va voler que, tot passejant per Hanoi, ens trobessim uns amics del Joan que estan viatjant, tambe en bici, pel sud-est asiatic. En Miquel i la Rosa, junts hem pedalat les dures etapes per la muntanyosa zona del nord-oest del pais: Moc Chau, Yen Chau, Son La, Tuan Giao, Lai Chau, Tam Duong i Sa Pa!!!

El recorregut atravessa multitud de poblets de diferents minories etniques que habiten a les muntanyes... thai, muong, nung, hmong, dao...cadascuna llueix la seva propia indumentaria, un dels principals trets que els identifica, ja que tots ells comparteixen una manera de viure bastant semblant, rural i agricola, amb arquitectura, tradicions i rituals similars. Nomes cal passar per la carretera per poder viure al seu ritme... els nens ens surten a rebre donant grans bots d'alegria amb un dolc "hello", algunes velletes encara recorden el frances "bonjour, comment ca va", dones transportant feixugues carregues a les espatlles, noiets enfilats sobre els bufals, camperoles a peus nus enfangades dins els arrossars, coves amb sorpresa...

Sa Pa (1.600m) es el poble mes turistic de la zona, i els diumenges -dia de mercat setmanal- s'omple de hmongs i daos... els uns venen a comprar, els altres a vendre, d'altres venen a misa (!?) o simplement a curiossejar... tot un espectacle de gent vestida a l'estil "mad max" que ens fan sentir com si estiguessim en un altre planeta. Senzillament genial!

El coll de Tram Ton, el mes alt del Vietnam amb mes de 1.900m i unes magnifiques vistes. Separa dues provincies que curiosament son, a nivell climatic, les fredes i mes caluroses de tot el pais.

karaOke

2006-03-31T10:30:00.000+02:00

Diuen els entesos que els que tenen la O gran, tambe disposen del servei de senyoretes de companyia... per si no tens prous amics, ja que al karaoke s'hi ha d'anar una bona colla. El Marc Portell, el nostre amfitrio a Hanoi, ens ha descobert els misteris de la nit vietnamesa...

Aquests locals disposen d'habitacions privades equipades amb un potent equip de musica, micros, llistat de cancons per passar tota la nit, i cervesses... moltes cervesses!

CANTAR be o malament no es cap problema. El mes important es no tenir cap complexe a l'hora d'agafar el micro. Al nostre grup tothom se'l disputava.

De tant en tant, la policia local fa una ronda pels carrers i els amos del local ens apaguen la musica de cop, deixant-nos a dos veles.

HA LONG BAY

2006-03-29T06:37:00.000+02:00

"que ve el drac!!!"... segons explica la llegenda, els dracs que vivien a les muntanyes van sentir els crits dels habitants del vietnam, que pregaven als deus perque els ajudessin a defensar-se dels enemics del nord. La mare drac i tots els seus fills van baixar corrents cap a la mar donant grans bots i cops de cua, que van fer tremolar terres i resorgir muntanyes. La cabussada final en el mar meridional de la xina, va inundar la plana creant aquest paratge natural que va fer de barrera natural contra els atacs xinesos i mongols.
La bahia de Ha Long, es realment impressionant... un mar de calma esquitxat per mes de 3.000 illetes-turo, que es poden confondre amb la silueta del que la teva imaginacio et permeti.

VIETNAM... MEKONG DELTA

2006-03-28T13:32:00.000+02:00

Plou! es la primera pluja torrencial en mes de cinc mesos. El mercat flotant de Can Tho comensa la seva gran activitat diaria a les 5 del mati... dubtavem que avui hi hagues tambe mercat, pero l'unic canvi es el xubasquero de plastic transparent que s'han posat alguns. Mai haviem vist una aglomeracio tan impressionant de botigues-vaixell. Les grans barcasses de fusta son de comerciants a l'engros que viuen al mateix vaixell. Alguns d'ells estan fixes al mateix lloc i s'han instal.lat un cable des de terra per poder veure la TV, pero la majoria circulen riu amunt i avall carregant els seus productes. Amb tantes pinyes dins la bodega, no disposen de massa espai per a les seves propies pertinences... i es que amb una hamaca i una muda de roba ja en tenen prou. Es la vida al mes pur estil minimalista!
El Mekong descarrega aqui els seus 4.500 km d'aigues nascudes al Tibet, formant un dels deltes mes grans del mon (15.000 km2) a traves de 9 bifurcacions principals, que els vietnamesos associen amb el drag, d'aqui el seu nom vietnames Song Cuu Long (riu dels nou drags).

Pinyes, cols, pastanagues, tomaquets, sindries, carbassons... que et poso nena?

Les barquetes, sovint conduides per dones, son venedores ambulants que provisionen als grans de carn fresca i menjars cuinats.

ANGKOR

2006-03-20T11:05:00.000+01:00

Angkor va ser el cor del gran imperi Khmer, el poder del qual es va extendre des de Burma fins a Vietnam entre els segles IX-XV. La capital va arribar a tenir mes de 1 milio d'habitants, quan Londres en aquella mateixa epoca apenes arribava als 50.000. Durant el periode ankoria es van construir centenars de temples. Els mes ben conservats son Angkor Wat, Ta Prohm i Bayon. Durant molts anys aquests temples van restar perduts enmig de la selva, destruint-se gran part d'ells. Angkor se situa, avui en dia, com un dels principals destins turistics del Sud Est Asiatic i val molt la pena una llarga visita. L' impacte del turisme ha fet de Siem Reap una illa de luxe enmig d'un pais molt pobre i corrupte.

L'arquitectura khmer es basa en un sistema de capes... tancaments rectangulars concentrics que crean una lenta i majestuosa transicio fins al temple central a traves de patis, jardins i galeries laberintiques.

Els temples son com un viatge metaforic a traves del temps, unes repliques en miniatura de l'espacialitat de l'univers. Es disposen en tres nivells que representen el Mt. Meru (nivell superior), envoltat d'altres pics mes baixos, continents (els patis) i oceans (el gran foso d'aigua)

Angkor Wat reflectat en una de les piscines reials. El conjunt esta encerclat per un foso d'aigua de 1,5x1,3 km i 190m d'amplada

Phimeanakas "Palau celestial", l'ascencio al Mt. Meru... accedir al regne dels deus no es una tasca facil!

Bayon, el temple de les 216 cares d'Avalokiteshvara, que estiguis on estiguis et miren somrients.

Tot i que la selva a contribuit en gran part a la destruccio dels temples, tambe li ha donat un encant especial a les runes.

LLAR INFANTS DEL MON

2006-03-10T13:15:00.000+01:00

Salaches, a la comuna de Rohal, districte de Preak Net Preah, provincia de Banteay Meanchey, Cambotja.

El VANNAK (8) El pare va abandonar la familia i al cab d'un any la mare va marxar a treballar a Thailandia i no se n'ha sabut res mes. Te un defecte a la gola que li impedeix parlar correctament, pero el dia 14 l'operen a Siem Reap.
La SREY TOUCH (9) I el SOK YEUTH (7) Tenen quatre germans mes. L' Alain els va trobar pel carrer recollint el que podien de les deixalles per poder menjar. El pare va morir de sida i la mare no se'n podia ocupar de tots ells... pero no va voler que els gramans grans (17-15-13) i el mes petit (3) entressin a la llar.
La SAN DAY (ningu sap l'edat que te, uns 8-9 anys) La mare va marxar quan ella va neixer i el pare l'apallisava fins al punt de donar-la un dia per morta. La va enterrar i sort dels veins que la van sentir cridar. Diuen que es boja... Tots ells tenen una historia tragica al darrera, pero no ho sembla... l'Alain es el responsable de que aquests nens tornin a somriure amb ganes.
Els hem vist ballar, cantar, jugar, correr, estudiar, rentar, menjar, ajudar en les tasques quotidianes, fer deures, anar a classe... sempre entre riatlles col.lectives, sempre ajudant-se els uns als altres amb un sentit de la responsabilitat propia d'un adult.
Ells ens han acollit entre timides caricies, caloroses abrasades, riatlles efusives, amb dolsor, amb tendresa, amb amor, donant-nos la ma, saltant-nos al coll, fent-nos riure i somniar en un mon millor...
Infants del Mon es l'ONG andorrana que ha lluitat per tirar endavant aquest orfelinat que acull a 50 nens i dona acollida a 220 nens externs que igualment gaudeixen de les activitats quotidianes que organitza la llar. Qui vulgui apadrinar un infant o coneixer els demes projectes, pot consultar la seva web http://www.infantsdelmon.ad/

Creuant fronteres...

2006-03-08T10:07:00.000+01:00

Creuar fronteres es sempre emocionant, sobretot quan ho fas per terra i ell lloc de pas no es l'habitual. Son moments que ens agraden especialment... no sabem que ens trobarem a l'altre costat, si tindrem problemes de visat, podrem canviar diners? el poble que surt al mapa tindra allotjamnent? com sera la gent, el transit, les infraestructures... Estem acostumats a agafar l'avio i plantar-nos en un pais llunya arribant sempre a una gran ciutat, pero anant amb bici l'experiencia es molt diferent... La trancisio d'un pais a un altre sol fer-se d'una manera gradual, amb el mateix tipus de gent a cada costat, encara que cultura, idioma, politica o religio no siguin les mateixes... es llavors quan te n'adones que les fronteres no sempre han estat al mateix lloc.

Aquest no es el cas de Cambotja! en un obrir i tancar d'ulls hem passat d'un pais amb uns estandars de vida practicament europeus a una zona totalment rural i molt pobre. Amb una poblacio actual de 14 milions d'habitants, encara s'esta recuperant d'una guerra civil que es va traduir en un brutal genocidi per part del Khmer Rouge i que va deixar el camps sembrats de mines antipersones. Encara avui en dia Cambotja es un del paisos amb mes zones minades.

La carretera thailandesa que porta fins l'Osmach border esta perfectament asfaltada amb dos carrils per banda. L'asfalt s'acaba just a la barrera, l'amplada de la via continua i 1 km despres...

pols, pols i mes pols... fins i tot les pestanyes acaben tenyides de vermell.

De xarrera pel cami... Beti, es que no calles mai!

Als nens els encanta pescar peixos en les basses de fang.

Autorretrat

Mercats amb molt ambient

L'eix principal que travessa el pais d'est a oest

Hill Tribes

2006-02-28T14:51:00.000+01:00

Les minories etniques de les zones muntanyoses del nord de Thailandia no entenen de fronteres... son grups semi-nomades que provenen del Tibet, Myanmar, Xina i Laos... paissos que en aquesta zona estan a tocar els uns dels altres. La majoria d'ells vivien fins fa 15-20 anys del cultiu de l'opi, en una zona on el trafic era per tots coneguts, l'anomentat Triangle d'Or. El govern thai ha lluitat en els darrers anys contra la proliferacio d'aquestr cultiu, introduint altres productes com el te o el cafe i obrint noves vies de comunicacio.
Aquestes tribus tenen uns costums, creences religioses, vestimenta i llenguatge propis. Els esforsos del govern per integrar-los en en la societat thai esta acabant amb la seva propia identitat cultural. La poblacio ronda els 550.000 repartits en mes de 20 grups diferents, entre els principals: Akha, Lisu, Lahu, Karen, Hmong i Mien.

Hmong

Mien

Akha

Lisu

Karen long neck

... i aquest no sabem de quin a tribu es...

un dia qualsevol...

2006-02-22T12:18:00.000+01:00

4am. kikirikiiii !!!! comensa la xerrameca diaria quan els primers raig de llum encara no s'han filtrat entre les escletxes de la trama de bambu del nostre bungalow. Finalment obrir i tancar alforges (cosa que odio profundament) s'ha convertit en una rutina diaria facil d'assumir. M'assec al familiar "sillin" de la bici i em dona la sensacio d'estar davant del televisor mirant un d'aquests programes del National Geographic, vivint la vida dels petits pobles, un munt de sequencies passen per davant dels meus ulls sense temps d'assimilar-ho tot: una dona cosint, una vella lligant amb paciencia feixos de joncs per fer-ne una teula de palla, un home regant el jardi, l'altre netejant el seu Toyota pick-up nou de trinca que desentona amb la resta del seu voltant, una nena amb uniforme i fiambrera a la ma, caminant tota sola per anar a escola, unes camperoles carregant enormes feixos de canya a les seves esquenes amb un ample somriure a la cara, mes dones xerrant sota l'ombra del porxo i gronxant suaument el nado de l'hamaca, la venedora que prepara racions individuals de menjar en bossetes de plastic que queden inflades com a globus, els comerciants obrint la "porta del garaig" del seu negoci a les 7 h del mati, els venedors ambulants amb la seva cuina-mobil de parasol incorporat, els xilis vermells de cara al sol fent el seu proces d'assecatge, els "plumeros" estesos a la vora de la carretera esperant per convertir-se en escombretes, l'olor de la papaya verda, els tarongers en flor, un munt de nens amb bicicletes que en veure'ns passar saluden escandalosamnet!... i es llavors que te n'adones que tu tambe formes part d'aquesta pel.licula, i quan alces la ma per saludar, totes les cares del voltant s'il.luminen amb amplis somriures i un entusiastic "sawa dit kha" mentres junten les dues mans sota la barbeta fent una reverencia com si estessin resant. Parem a esmorzar en un dels nombrosos xiringuitos de carrer que escollim en funcio del plat del dia: avui toca l'arros enganxifos (sticky rice) amb peus de porc. Aquest es un dels meus moments preferits del dia... la ciutat es lleva d'hora (6-7am) els altaveus inunden de musica els carrers, els mercats l'omplen de diferents sabors i olors, els monjos de color... tuniques taronges que passen a recollir el seu apat per les diferents cases. Durant el dia la calor atura tots els moviment, que es reemprenen al capvespre, quan el mercat de nit torna a omplir els carrers amb paradetes de menjar. De tant en tant el canal salta al programa d'esports... del tipus retransmissio en directe del Tour de Thai... etapa de muntanya amb port de primera categoria... canvi de plat, pujo pinyons, comenso a suar, respiracio intensa, cada cop que em creuo un motorista amb regala un gran somriure i m'anima amb el polse aixecat cap al cel, no hi ha botzinades, tot es silencios, de tant en tant les grans fulles que cauen dels arbres em desperten dels meus pensaments... nomes estic... vivint els somnis !!!

Amb un "sa-wat-dii-kha" ens reb la Toi del Bouy Guest House, al poble de Sang Khom a la vora del Mekong.

No hi ha ningu a Thailandia que no tingui un "nickname" monosilab

kric-ki-nyec, kric-ki--nyec...

Home... es important fer una revisio de la mecanica i posar una mica d'oli de tant en tant, si no vols que tot plegat acabi fent sorollets, avi!

Menjant larves d'abella fumades amb els "tres jinetes de l'apocalipsi"... qui es el guapo que els hi diu que no?... pero el joan , no se com, sempre s'escaqueja. No sap el que es perd, estan boniissimes

Sobrevivint amb un parell de calzotets...

la bona cuina...

2006-02-07T10:36:00.000+01:00

La gastronomia tambe es una part important del nostre viatge... i a qui no li agrada menjar be? Fins ara la nostra alimentacio era de supervivencia. No es que passessim gana, pero el que se'n diu disfrutar... A Iran el tema culinari era molt aburrit: sempre un plat d'arros blanc "a palo seco" i un pinxo de corder (kebab), tot i que quan algu ens convidava a casa seva la varietat augmentava a base de salsetes molt ben condimentades ..... Al Pakistan l'arros va millorar amb verduretes, pero...aaiii... picava massa. A la India la carta del menu es va multiplicar, pero com mes al sud anavem, mes picava tot. I al final tot es resumia en una varietat de petits recipients amb salses a quina mes picant, acompanyades o be d'arros blanc pastos (per poder-ho amassar be amb els dits) o be de "pa" en les seves multiples versions: xapatti, paratha, roti, naan, dosa (una mena de crepe cruixent)

Per primer cop en el viatge disfrutem de veritat de la cuina del pais... es variada, abundant, en trobes a tot arreu, no pica, es saludable... utilitzen tant l'arros com la pasta (d'arros o de blat) i introdueixen molts vegetals, germinats de soja, tofu, cacahuets, alls, chili, herbes aromatiques, gambetes seques...

en fi aqui va una recepta senzilla del plat mes tipic de qualsevol xiringuito de carrer, que a nosaltres ens encanta, per a que ho pogueu compartir amb nosaltres.
PAD THAI
2 cebes tendres i soja germinada

4/6 grans d'alls amb pell

40 gr de tofu (tallat a daus o tires fines)

1 1/2 cullerada de tamarind (sino salsa de soja)

1 cullerada de sucre de canya

1 cullerada de fish sauce (concentrat de peix)

100 gr de noodles d'arros

2 cullerades de cacahuets

1/2 llima (sino llimona)

1. Preparem una salsa amb el sucre, la fish sauce i el tamarind amb una mica d'aigua fins que es desfaci el sucre. Reservar.

2. Posar una mica d'oli de soja al wok. Primer fregirem una mica l'all aixafat amb pell per donar gust a l'oli i despres afegirem el tofu (tambe hi podriem posar gambetes, pollastre...)

3. Afegim l'ou, apartant lleugerament el que hi ha dins, i quan estigui mig cuit ho remenem tot.

4. Afegim la salsa que teniem preparada del pas 1 i despres els noodles. Barregem be tot fins que aquests agafin un color marronos. Per ultim afegim les cebes tallades a trocets i la soja germinada (5 seg.) espolvorejem pel damunt amb els cacahuets i ja ho podem servir.

Bon profit

NORD THAI (Chiang Mai - Chiang Khong)

2006-02-07T10:17:00.000+01:00

Quan vam comencar a pedalar pel nord del pais, poc ens podiem imaginar el que ens esperava! Tota la zona fronterera amb Myanmar es molt muntanyosa, selvatica i esta habitada per diverses tribus minoritaries. Les poques carreteres que hi accedeixen tiren pel dret i no s'entretenen fent corbes i giravolts per guanyar alzada, sino que ho fan per la via directa amb rampes continuades del 80% i 90% !! Els nens a peu fins i tot van mes rapid...

Hem atravessat l'anomentat Triangle d'Or, una confluencia de fronteres entre Laos, Myanmar i Thailandia, famos pel cultiu d'opi. Les hill tribes vivien basicament d'aixo, pero l'estat -en els ultims 15 anys- ha intentat frenar el trafic de droga introduint nous cultius com el cafe i el te i ha contruit noves carreteres per tenir millor acces a la vigilancia d'aquest raco perdut del mon.

Hem vist per primer cop el Mae Khong!!! el gran riu que neix al Tibet i banya les terres del Yunnan (Xina), Laos, Thailandia, Cambodia i Vietnam... una frontera fisica entre gran part de Laos i Thailandia.

Uf, uf, uf...

Un dels nombrosos pobles Akha, que no estan en el circuit turistic.

El nostre plat de cada dia, els noodles. Be... sovint son dos pel Joan. En poc temps hem passat de menjar amb coberts, amb el pa, amb les mans i ara amb dos palets.

Pique !

A Samaki Mai, despres de 1.900 m de desnivell de fortisssimes pujades, vam dir prou. Ens va acollir una familia Akha, on curiosament la filla gran Shu estava casada amb en Totof, un frances d'origen arab... una gran vetllada, amb converses de tot tipus.

El Mae Khong !

La gran autopista del sudestasiatic.

Aquest tram es especialment conegut per la pesca del peix gat gegant (peix amb bigotis), que despres es ven als mercats de Bangkok a uns preus desorbitants.

Aquest homenet esta per tot arreu... als temples, dins les coves, als cims de les muntanyes... sentat, estirat, vestit de taronja, d'or, despullat, n'hi ha de primets, de grassonets, meditant... No sabem pas qui deu ser?

29 gener...HAPPY NEW YEAR

2006-02-07T10:03:00.000+01:00

Acabem d'estrenar l'any 2.549 i des del futur les coses segueixen igual. Els xinos ho celebren durant tota la setmana amb activitats varies. Els carrers de Chinatown de les ciutats mes importants, es tanquen al transit i s'omplen de gent, parades de menjar, musica, festivals, concursos, dances... A Chiang Mai vam poder seguir les multiples "cuques" ballant dins els temples i carrers, i admirar els "castellers" que van muntar i desmuntar un pilar de 5. Creiem que els catalans haurien d'anar a fer-los un curset, ja que tenen un curios sistema d'enfilar-se de dalt cap a baix. L'ultim dia de celebracions vam estar en un poblet Lisu al nord de Thailandia, (una hill tribe d'origen xines) i vam participar en les dances locals... una mena de sardana aburrida al voltant de les ofrenes per demanar prosperitat. Tothom portava les seves millors gales !!!

grans i petits intenten acariciar els drags i dipositar de pas algun bitllet dins la boca, per a que el nou any sigui prosper i saludable...

homes i dones ballen separats i no es donen mai les mans! la Beti va fer de vincle d'unio entre els dos sexes... tot i que al principi els homes eren reacis a donar-li la ma

BANGKOK... city of Angels

2006-01-27T16:20:00.000+01:00

Bangkok, a part dels angels... vestits de prostitutes, es una ciutat a on cada barri te la seva particularitat i pots planificar el dia en funcio del que vulguis fer:

Chinatown, impossible descriure'l en 4 paraules... la vida en una vorera. Aqui cadascu treu el seu artilugi per guanyar-se la vida com pot: la modista amb la maquina de cosir, el que pica cartes a maquina, el que dibuixa cartells, el que es passeja amb micro cantant karaoke, les paredetes de roba, les de menjar amb cuina i taules per seure... i a sobre els vianants que han de fer cua per circular. El millor, pero, son els mercadillus mega atapeits amb una quantitat de productes que no sabem que son ni per a que seveixen. En vam poder identificar alguns com els cogombres de mar, les aletes de tauro, insectes de totes mides, ous negres (els anomenen ous centenaris...), ous roses, anecs lacats i estrellats, objectes no identificats i atrapats en una massa gelatinossa, calamers secs i aixafats com una fulla de paper...

La zona dels grans shoppings centers, on pots trobar de tot i mes... grans arees de maquines recreatives, food markets, internet, cines... nomes cal dur una bona tarja de credit i un jersei, ja que fa un fred que pela, especialment als cines... s'esta millor al carrer amb maniga curta que dins dels locals, i ademes al carrer pots comprar totes les imitacions de les grans marques a preu de saldo (sobretot els rellotges).
Temples i palaus, per una visio mes cultural... les seves formes arquitectoniques, amb les grans cobertes inclinades i ornamentacio daurada, xoca bastant enmig d'un entorn urba ple de gratacels i facanes de vidre. Hi ha budes per a tot tipus de postures...

Khao San, el carrer dels backpackers... un univers fet a mida pels turistes occidentals de baix preu, musica reeggae, rastes, extensions, tatuatges, cervesses, roba hippie...

Els canals... (veure apartat corresponent)

El Top10 van ser els massatges thai! Els hem probat gairebe tots... el preferit es el de peus (1h), tot i que el de cos senser de 2h no esta gens malament. Els massatgistes van tenir feina amb nosaltres per desentumir les nostres contractures a cops de peus, puny, colze i canell. Ja comencem a estar bastant estomacats. L'unic que ens queda per probar es el cos a cos amb final feliz... tot i que al Joan passejant per red district ja li van propossar: sex or porno?

j. ja saps on l'han pescat aquest peix, no ?

b. calla, calla... que fa molt bona pinta

Vorera a Chinatown

Buda ajegut al temple de Wat Pho.

Siam Center i el metro aeri... el futur d'Andorra ???

BACKWATERS... la vida a la vora d'un canal

2006-01-25T13:55:00.000+01:00

Tant Kerala com Bangkok presenten una determinada similitud en quan a xarxa viaria: tota una serie de canals i rierols a on es desenvolupa una vida paralela a la de les grans ciutats. Dos entorns naturals similars, pero dues maneres de viure'ls molt diferents. A Kerala viuen dels productes de la terra i el reciclatge es fa de manera natural: el coco es beu, es menja i la pellofa es deixa en remull i al final serveix per fer matalassos, liar cordes, etc. Les petxines es mengen i la closca serveix per fabricar pols de carbonat calcic... i aixi amb tot.
A Bangkok els canals s'utilitzen com si fos un carrer mes: s'organitzen els coneguts mercats flotants, restaurants, venda ambulant porta a porta... la majoria de canoes son a motor i es veuen mes dones que homes treballant

L'aigua dels canals tant serveix per beure, com per a rentar la roba, les dents, el cos, els plats, banyar-se, pescar, regar els camps, circular, passejar turistes...

A la India sempre s'apura fins al limit...

A Bangkok no cal ni sortir de casa per anar a comprar. Hi ha servei diari a domicili.

MALDIVIAN DREAM

2006-01-15T11:00:00.000+01:00

Maldives prove d'una paraula en sanscrit que significa guirnalda... 1.200 illes agrupades en 25 atolons, de les quals 250 estan habitades per la gent local i 100 destinades unicament al turisme. La poblacio ronda els 250.000 habitants, dels quals 70.000 viuen a la capital, Male.

La nostra casa durant una curta setmana on s'anaven succeint les inmersions una rera l'altre i a quina mes fantastica. Un vaixell armat al pais i completament de fusta, molt confortable i espaios.

En Marc i na Marilen, dos amfitrions malloquins de primera, que ens van conduir per molts dels racons que amaga el mon submari de les Maldives. Al crit de "a l'aigua" tots rapids a saltar per la borda del dhoni i deixar-se transportar pels corrents en un vol ingravid de colors. Colors que es van anar convertint en diferents especies de peixos, coralls, nudibranquis, crustacis...

El recorregut de la travessia resegueix quatre atolons, Male Nord, Rashdhoo, Ari i Male Sud, passant per inombrables illetes de pesadors, de resorts o sencillament desertiques.

Parada de seguretat a 5 m, la inmersio s'ha acabat... I tu, que has vist?

Taurons de punta balnca, tortuges, ralles, morenes, gambes boxejadores, bancs de pargos, tonyines, barracudes, peix ballesta, peix lloro, nemos, pallassos, peix globo, peix erizo, peix pedra, nudibranquis...

El Maldive Victory, un vaixell enfonsat a 30m i que encara conserva la seva carrega: sacs de ciment, cartrons de tabac, material escolar, transistors... tot recobert de madrepora, corall, ostres gegants i milers de bancs de peixos tan a dins com a fora.

Una trobada sempre desitjada, el Napoleo ! Un peix sempre atent al que passa al seu voltant i que rapidament vindra a curiosejar... aquest cop cap a la Beti

Estem disfrutant tranquilament del pastis que avui tenim per postre i ... a un crit del capita, el Marc i la Marilen salten de la cadira: tauro ballena a la vista !!! tots a l'aigua... sencillament alucinant poder nadar al costat d'un animal d'aquesta embergadura i que pels seus suaus moviment despren una sensacio de pau i tranquilitat. A l'esquerra de la foto els brasos de la Beti i a la dreta el Llorens.

Les sortides nocturnes, descobreixen un seguit de sorpreses, com aquest minuscul nudibranqui aferrat al casc d'un pecio (vaixell enfonsat). Saltes a l'aigua i ... foscor, silenci... unicament els feixos de llums de les llanternes.

Les fotos subacuatiques han estat realitzades per Jose Fernandez de Bilbao

TAMIL NADU (India)

2006-01-05T10:50:00.000+01:00

Tamil Nadu, l'estat amb mes de 30.000 temples. Encara que no n'hem visitat cap, es pot intuir per la quantitat de persones que et trobes pel cami fent peregrinacions (descalsos). A nosaltres ens demanaven quin era el nostre desti... i no entenien que no anessim a buscar cap lloc sant. La nostra ruta ha reseguit la zona muntanyosa dels Nilguiris que se situa entre els 1.000 m i 2.700 m. Molts dels trams atravessen diferents parcs naturals amb molta vida salvatge. Atencio amb els micos, ja que et prenen el menjar que portes a la vista. Aqui hem superat algun dels desnivells mes forts, com la pujada a Ooty (2.250 m) 1.600 m en 13 km de rampa inacabable. Tot i estar a una alcada considerable, de dia fa molta calor i de neu... res de res, tot i que als vespres fa fresqueta. La zona te moltes possibilitats de fer bons trekkings, pero no vam poder aconseguir el permis necessari. Especialment maca es la zona de Munnar, on hi ha les plantacions de te mes important de l'estat de Kerala.

Aqui a la India, es molt important portar alguna bocina per fer-se sentir. Jo me n'he instal.lat una de Rickshaws.

La India, un pais superpoblat on trobes gent a cada raco. Aixo ocasiona algun problema fins i tot per anar a "pixar". Pero quan entres en un parc nacional, la gent desapareix i nomes ens creuem amb algun cotxe que passa cridant: Elephant, elephant !!!

Els bidons Probike no nomes serveixen per la bici. Aqui fa molta humitat i calor, s'ha de beure constantment.

Per sort les inacabables pujades les fem per zones d'espectaculars boscos i amb els anims de la gent que anem trobant. Mai haviem saludat tant...

Mai ens falta alguna fruita per menjar pel cami... pero si no les amagues be, els micos et salten al damunt i te les prenen...

Sr. amb cotxe: "Don't stop here, it's very dangerous !! "

Joan: Ah si ? Why?

Sr. amb cotxe: "Tiger is coming !! "

Paradeta en un dels multiples xiringuitos que anem trobant... sucs fruita, cocos, samosas, te... Aqui sempre hi ha quelcom per menjar i normalment servit sobre una fulla de coco. Una mica d'arros i salsetes. Ah ! i res de coberts, amb la ma. Agafes l'arros, el barrejes amb les salses i a la boca. Llastima que sempre piquen una animalada i acabem menjant nomes l'arros.

Pujant cap a Munnar... zona de grans plantacions de te i arbres florits. La recoleccio de les fulles de te es fa de forma manual i principalment per dones. Sempre es recullen les fules tendres que van sortin al capdemunt, de forma que les plantes generen un paisatge uniforme i de suaus ondulacions.

El Saree, el vestit nacional de les dones a la India. Un simple tros de tela rectangular, de 1x5 m, serveix per vestir de forma molt elegant a una dona. En les ocasions especials, com el primer dia de l'any, totes van amb sarees de seda natural. Les dones l'utilitzen per a tot i requereix una certa gracia per portar-lo. Preferentment, utilitzen colors lluents i vistosos, es facil veure dones treballant a les carreteres o picant pedra i vestides com si anessin a un casament.

Cap d'any a Ooty en una festa improvisada ....

Els Paparazzis de Mysore

2005-12-31T07:09:00.000+01:00

Arribant a Mysore ens van localitzar uns quants periodistes que es van interessar pel nostre viatge...
The Hindus 25/12/05, Vijay Times i Stars of Mysore 26/12/05, The Times of India

KARNATAKA (India)

2005-12-30T17:04:00.000+01:00

Ja hem deixat de banda les pedalades "playeras", per submergir-nos en temes mes culturals... A Dharmastala vam viure de prop el fervor de la peregrinacio hindu. Gokarna (orella de vaca) es un poble curios on es barreja el turisme europeu en busca de platjes amb els temples i les "pujes", alla vam veure els ultims guiris de pareo. A Sranabelagola i Srirangapatnam les talles granitiques monolitiques mes grans del mon (diuen...). Mysore, la ciutat dels palaus, el sandal, la seda i els paparazzis. Parc nacional de Bandipur, naturalesa i vida salvatge.

Belur i Halebid son dos petites joies de l'arquitectura Hoysala, del segle XII. El treball dels escultors realitzat en una pedra tova negre es excel.lent. ens vam quedar molt impressionats de la delicadesa de les figures, sobretot a l'interior del Belur i a l'exterior de Halebid. En aquella epoca els temples no nomes servien per a usos religiosos, sino que tambe s'utilitzaven per a transmetre un cert tipus d'educacio sexual, com be es pot observar en les diferents talles...

La religio hindu te mes de 330 milions de deus i deeses!!! o sigui que us podeu imaginar la quantitat de representacions diferents i histories sobre deus i dimonis que hi ha esculpides al temple.

Es curios aixo de les religions... mentres en un lloc t'obliguen a cobrir el cos completament per entrar a "la casa de deu", en d'atres t'obliguen a despullar-te. Aquest va ser el cas del Manjunatha temple a Dharmastala on els homes han d'entrar amb el tors nu (el joan amb les marques del sol semblava que no s'hagues tret la samarreta)... pel carrer tambe n'hi havia alguns de completament despullats.

18m d'alsada te l'estatua del Mahubali, a Sranabelagola.

En ruta la nostra alimentacio consisteix basicament en platans. En podem arribar a menjar fins a 10 cadascun al dia. Si no fos pels micos que te'ls pispen, portariem tot un manyoc penjat.

Arbres impressionants... s'agraix l'ombra que fan.

go, go... GOA (India)

2005-12-21T17:35:00.000+01:00

97 km de costes han fet de Goa un dels destins preferits pels hippies dels anys 60 que baixaven de Kathmandu per refrescar-se a les seves platjes. La regio es un palmeral atapeit, esquitxat de poblets a tocar l'un de l'altre, esglesies blanques i mooolta gent. Aquesta antiga colonia portuguesa encara esta farcida de noms com Fernandes, Braganza, Alvares, da Silva... i la majoria de la poblacio es cristiana. El verd intens cobreix turons i plana i nomes s'atura en veure passar els rius. Pedalar per aquestes zones, malgrat la calor, es tot una delicia i molt distret. Els km passen rapid perque no tenim temps d'assimilar tot allo que veiem. Les carreteres interiors i secundaries, son estretes pero en bastant bon estat i poc transit: el bus local, els pocs turistes que s'han llogat una moto, algun gos fent la migdiada al bell mig, gallines passejant, gent traginant d'un lloc a l'altre, nens saludant amb el seu "hello" habitual (i alguna variacio del tipus "give me a pen")...i les vaques que son les que tenen prioritat.

El contrast entre els ultims mesos ha estat brutal: ens hem lligat el shador a la cadera i ja no cal carretejar 10 L d'aigua... cada cop que tenim sed parem a fer una "canya" (de sucre, eh!). Hi ha paradetes de fruita a tot arreu i per poques rupies pots pendre un suc de sindria (preferit beti), de pinya (preferit joan), de chicko (no sabem que es pero esta bo), de taronja, papaya...

Totes les platjes son maques, pero pots triar la teva en funcio de l'ambient que busquis: Arambol i Anjuna, el lloc on es refugien els nous hippies. Baga i Calangute, si vols veure el famosos de Bollywood, la gent be de Bombay, si t'agraden les nits boges de Tito's... Palolem, una de les mes maques pero degradada per la quantitat de xiringos. "L'autor choice is" Cabo de Rama i Agonda, llocs poc concorreguts i que encara conserven el seu encant natural.

India es el pais dels colors i les flors, en pots trobar a tot arreu i les utilitzen per decorar cotxes, motos, cases, les trenes de les noies.... i per que no la bici ?

Diuen que una imatge val mes que mil paraules.... i les postes de sol encara son millors.

Durant uns dies vam canviar la nostra tenda pels "Coco-Huts" en la nostra ruta de platja en platja.

Sovint les carreteres van creuant rius, on sempre hi ha algun tipus de ferri que et passa d'un costat a l'altre. Be, en aquest cas no les teniem totes.... pero finalment "no problem".

Molts del trams els fem acompanyats amb gent local que tambe es desplaca amb bicicleta i que ens ajuda a sortir del laberint de vifurcacions que anem trobant.

Les dones del pais encara no han superat l'etapa del bikini.... deu ser molt incomode banyar-se amb sahri !!

Als mercats locals de cada poble, trobes peix fresquissim i molt ve de preu. Hi pot trobar taurons minis, pomfrets, sardinetes, tonyina...

at the WAGAH BORDER

2005-12-07T16:20:00.000+01:00

Hem arribat a la India, el matrix dia que el Guru Granth Sahib (Llible sagrat per als Sikhs) travessava la frontera en direccio a la ciutat pakistanesa de Narikana Sahib, per a tornar al santuari de Janmasthan Guru Manak Dev. Dia historic: Trobada de primers ministres d'ambdos paisos, congregacio multitudinaria de feligresos, que van seguir el guru fins a les portes de la frontera india durant mes de 500 km. seguit d'acompanyament nombros (els polis ens van dir que aquest mateix dia havien d'atravessar la frontera 1700 persones) quan nosaltres encuriosits vam demanar que feien tants autocars aparcats del costat pakistani)...no haguessim pogut trobar millor dia per entrar a la India!!!

L'unic pas fronterer entre el pakistan i la india es el WAGAH BORDER. les relacions entre ambdos paissos ja se sap que son molt tenses i tenen molt territori a la zona nord en disputa. les relacions comercials terrestres son inexistents: no hi ha ni un sol camio circulant per aquesta carretera! Cada dia, cap a les 16 h quan es tanca la frontera, es celebra el que s'anomena "la ceremonia de la bandera" hi consisteix en una desfilada militar amb gran pompa i cridori - cadascu del seu costat - que denota la gran rivalitat que existeix encara entre els dos paissos. 25 novembre 2005, un dia historic per a una regio del Punjab que el 1947 va quedar dividida per una llarga tanca que la va separar en dos paissos amb religions i cultura completament diferents. i nosaltres dos, alla enmig...

Els tramits duaners sense mes problema, pero quan ens van obrir "La porta India"...qui es el guapo que dona el primer pas....push, push...hello...where are you from?....ai, no m'enpenyis...where do you do?....beti! tira cap a la dreta que anirem camp a traves...what's your name?...osti tu! ja no puc continuar...what's your religion?...aahhhhgg! que perdo la bici...how is the ambient on the other side?...eehhh? piiit, piiit....JOAN, JOAN ON ETS!!! go, go!...uuuff...per poc no m'axafen tots aquests fanatics....

Amristar es basicament coneguda pel seu golden Temple (que vindria a ser el Vatica pels cristians) i vam trobar una ciutat neta, poca polucio i transit comparada amb la veina ciutat pakistanesa de Lahore.

Estem a un sol pas de la India. Qui s'havia d'imaginar el que ens esperava a l'altre costat....

Pel Golden Temple passen cada dia multitud de Sikhs. Aquest complexe esta obert a tothom, independentment de la seva religio, sexe, casta...i hi pots menjar i dormir gratuitament.

Tot esta portat per voluntaris Sikhs, que continuament resen, netejen, cuinen menjar, canten...El llac que envolta el temple es el que es coneix com el "nectar sagrat", que dona lloc al nom Amritsar. Aqui tant s'hi banyen com hi beuen, amb la mateixa aigua que despres serveix per netejar.

Benvinguts a la India, el pais dels Rickshaws. Aqui amb bicicleta es pot portar de tot independent del pes, volum o si fa pujada. Els Rickshaws motoritzats son els responsables de la greu contaminacio que pateixen moltes de les ciutats a la India.

Desde Amritsar ens esperen 36 h de tren fins a Mumbai. Nosaltres amb lliteres i les bicis en vago especial, amb la seva matricula.

Mumbai, una ciutat de contrastos. El costat modern de la segona ciutat mes gran de la India i el costat de la gran miseria que pateix el pais. Aqui qualsevol lloc es bo per viure, sigui sota un pont, a la platja, al costat d'un arbre o en mig d'una petita placeta en un encreuament. Aqui conviuen en un mateix carrer, el luxe irracional amb la pobresa extrema.