ELS ANDORRANS NO SON BENVINGUTS A TURQUIA

L'aventura ja ha comensat i no podia anar millor... el primer entrebanc el vam trobar tot just sortir de l'avio, a l'aeroport d' Istambul. Control de passaports i la Beti que no pot obtenir el visat de Turquia al mateix aeroport, contrariament al que ens havien dit a l'embaixada. No hi va haver manera de seguir endavant. Nomes deixaven entrar al Joan. La Beti nomes tenia dues opcions: tornar a Ginebra i treure's el visat alla o agafar un altre avio amb destinacio a Teheran. Mentre pensaven en les diferents alternatives, els policies es van endur a la Beti arrestada al quartelillo i sense passaport. El Joan va poder passar la frontera i anar a comprar un parell de bitllets cap al proper pais. Van ser unes hores d'incertesa, no sabiem res l'un de l'altre... a l'habitacio tres dones plorant, les altres amb els ulls plorosos, un home traginant trastos amunt i avall, una vella recitant pregaries, les veus d'uns veins exhaltats que no coneixiem, els segurates impassibles amb l'escenari. Ningu dona cap noticia. Estem tancades amb pany i clau... Finalment a les 11 del vespre em van portar a la porta d'embarcament i vaig trobar al joan amb els bitllets a la ma i vam posar fi a la fugas visita de Turquia. Ja estem a Iran. Si seguim aquest ritme acabarem ben aviat...