altre cop a casa

Despres d'un llarg camí cal parar i recordar...

Normalment quan s'empren un llarg viatge sempre es pensa en les dificultats i problemes que ens trobarem pel camí, i encara més quan no hi ha una ruta predefinida i es busquen zones desconegudes, turísticament parlant. Molts, en lloc de pensar en les noves experiències de coneixer altra gent, altres cultures, costums, sabors, llenguatges... pensen en els perills amb què es trobaran... la por al desconegut. Quants cops ens hem trobat amb el dubte de cap on seguir, en mig del desert i apareix sobtadamet algú que ens indica el camí... Quants cops enmig de la foscor, un desconegut ens ha ofert la seva casa ... Quants cops espantats davant la manca d'aigua hem trobat un pou misteriós... Quants cops...

Podríem parlar d'una extranya sort que acompanya al viatger, però més que sort podríem parlar de la gent que ha dedicat una estona del seu temps per ajudar-nos. En una societat com la que vivim actualment on gairebé ningú té temps per a res, ben pocs dediquen un somriure a un estrany, ningú s'atura per oferir ajut a un turista amb cara de perdut, es fa estrany trobar gent tan acollidora malgrat l'extrema pobresa en la que viuen.

Quan fem un viatge sempre pensem en destins amb paissatges impressionants, arquitectura interessant, activitats d'oci... però pocs cops pensen en la gent que hi trobarem, i que per si sola ja mereixen un viatge.

Volem recordar a tots aquells amics que hem anat fent pel camí, volem agraïr-los el seu ajut, el temps dedicat, el seu somriure, l'allotjament ofert, les converses, els intercanvis d'opinions, la seva vitalitat i entusiasme o simplement l'agradable estona que hem compartir amb ells, intercanviant mirades, en silenci... sense entendre'ns a voltes i alhora donant'ns-ho tot.

IRAN
Hossein / Nasser Khan / Shabnam / Kiomars Limoee / Afsane / Leila / Saide / Mansur / Nasser / Abdollah Abas /
Mehdi Roshan / Kobra Roshan Zamir / Antonella / Antonio / Hossein "cueva alibaba" / Majid Mehravan / Azadeh Khosh / Sima / Reza Namnabati / Abbas / Rasool Kamali / Amir / Absfchien / Ascar / Masih / Marziyeh / Omid / Arash / Mozhdeh / Fatemeh / Maryam / Zahra / Adman / Farideh / Kamal Asadi / Mohammed Momeni / Richard Morin / Renata Mesaros / Tobias Mauz / Franco / Nicole / Ingrid / Adrian Valderrabano / Jessi / Mehdy Hasanzadeh, Fatemeh (dona), fills: Yaser i Reza / Amar / Hussein Vatan / Hermann Neidhart / Mohammad Karim Lashkari / Ali / Nadar / Juan

PAKISTAN
Stefan Koetter / Tausif Ahmed Bazzai / Kamal Asif / Abdul Qayyum Khan / Ajabkhan / Masrur Khan / Matias Khan / Khalid Javed Rishi / Mariam / Amara / Seher / Ibrahim Jafar / Shabera / Sbaikb Rabmatallab Jamali / Rizwan Saeed

INDIA
Hugo Alves / Sebastian Burger, Susanne Kammer / Dr. Prakash Lulla / Jenny Raj / David Madeira / Domingo / Cristina / Nicolas / Florian / familia Jagannath / Aslam Shareef / Abinanth Kumar / Nethra Raju / Marian & Mark Tucker / Pastor T. Sathish David / Shiva Ram / Bobby Varghese


MALDIVES
Marc Chicano / Marilen Ensenyat / Jose Fernandez, Sofia Marsal / Joan Cobos / Laura Martin / Eva / Taavi / Urmas /
Salome / Carlos / Manolo / Mileta / Erik / Begonya / Llorenç / Baltasar

THAILANDIA
Reinato Nayua / Jorge Degetausada / Federico / Rudi van Hoof / Wat / Totof i Shu / Thawach Buakham "best" / Tim Favier / Willem Messer / Uthon Sributtah / Suriya Panyaphet (Uw) / Tum / Diw / Toy Bouy

CAMBOTJA
Alain Montane

VIETNAM
Nguyên Trúc Huân / Kristian Whillans / Marc Portell / Cham / Gonzalo / Imma / Jabier / Catalina / Fede / Diego / Laura / Josep / Samuel / Linda Forward / Ann-Marie Rosland / Miuel Manté i Rosa Megia amb qui varem compartir dures pedalades fins a Lhasa

XINA-TIBET
Kevin / Becky / Patty / Diu (petit) / Colin (llargerut) / Josh / Elodie Jambert / Isabelle Meunier-Fleury / Javier Clos / Daniel Guglielmino / Peter Berechree / Stefan Auth / Rubin / Mÿke / Steve Webster / Steven / Marlous

Agraïments: Sergi de Campos / Judit Martinez / Pere Cahue / Oriol Vidal / Txema / Francesc Monsonis / Elena Ribas / Manel Garcia / Montse Botey / Tresa Rovira / Josep Rovira / Rosa Pérez / Lilian dartiguelongue / Sergi Gomà / Oriol Ribas / Gemma Roca / Alain Montané / Gerard Veciana

... pedalant pel sostre del món

Algú va demanar a Mallory per què desitjava còrrer el risc d'escalar aquesta muntanya...

Mallory senzillament va respondre "Perque esta allà"

Els tibetans l'anomemen Qomolangma -mare del món-, els nepalis en diuen Sagarmatha -príncep del cel- però internacionalment es coneix com a Everest, què amb els seus 8.848m d'alçada (8.844m segons incripció xinesa al camp base) és el punt més alt del planeta Terra. La veritat és que pedalar tant aprop d'aquesta paret, que hem vist milers de vegades en els llibres de muntaya, ens ha emocionat i ens ha despertat les ganes de canviar la bici per crampons i piolet.

Lhasa - Kathmandu, un gran clàssic del ciclisme de muntanya! Seguim pedalant pel plato tibetà sense baixar pràcticament dels 4.000 m. Gaudint sempre d'unes vistes espectaculars sobre l'Himàlaia, el massís muntanyós on hi ha els cims més alts de la Terra i que forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est o oest i una amplària de 350 km de nord a sud, que vam atravessar pel Lalung La. Tot i així, els colls s'han suavitzat i ja no superem desnivells tant importants.

Disfrutant d'algun dels pocs trams asfaltats del trajecte... enrera ha quedat el Yamdrok Tso, un dels llacs sagrats del Tibet, de gèlides aigues turqueses i gran forma d'escorpí.... Té els dies comptats gràcies als xinesos que han fet una conducció subterrània per produïr energia elèctrica per abastir el ràpid creixement de Lhasa.

Una de les coses maques de viatjar, és poder intercanviar experiències amb la gent que trobes pel camí.

Gyantse, una de les poques ciutats que encara conserva l'encant d'un casc antic intocat per la devastadora ma urbanística xinesa
El vestit tradicional tibetà està format bàsicament per dues peces, un llarg vestit de color fosc, lligat al darrera i un colorit davantal, la qualitat d'aquest marca l'elegància del conjunt.
Sovint patim els nombrosos trams en obres de les carreteres, on els jeeps passen a tota velocitat sense ni tans sols afluixar un mica en avançar-nos. De vegades ens mantenim al mig de la pista i només ens apartem al darrer moment obligant-los a frenar.

A veure si et rentes la cara, Beti!!!

VISCA!!!! El Gyantso La a 5.220m, el coll més alt de tota la ruta, animats per un grup de nens. Els nòmades acampen sovint prop dels colls més alts, a on pasturen grans ramats de yaks. Quan torni el fred es traslladaran cap a zones mes baixes i càlides, tot i que ara alguns ja van amb moto o camions.

Els darrers colls ens ofereixen especaculars vistes sobre les muntanyes de l'Himàlaia, en aques cas el Shishapagma el 8.030 m, el més baix dels catorze 8000's.

Celebrant el Saga Dawa prop de Tingri, una de les festivitats més importants del budisme tibetà, coincident amb la lluna plena....multitud de gent fent el kora al voltant dels monestirs i celebrant el dia amb xang (cervessa casolana).

Lalung La, a 5.117m, últim coll del Tibet... ens acomiadem d'aquestes àrides terres solitàries, que en han fet patir, suar, disfrutar, emocionar i viure intensament en les alçades. Resten en els pensaments moltes idees per a futurs viatges...

Ens espera una baixada apoteòsica de dos dies fins al Nepal (de 5.117m a 600m)

.

.

.... el llarg descens s'acosta, terreny relliscós, pedregós i grans penyassegats.... pot ser aquí sí que ens possarem el casc.
El pont de l' Amistat, la frontera entre Xina i Nepal

.

.

.

Un món de vida, aigua, verdor, humitat, calor, sorolls... es va obrint poc a poc en un dia on els 4.000m de desnivell de baixada generen un espectacular canvi del nostre entorn.
Namaste Kathmandu!!!!! La ciutat del "tercer ull"... on finalment hem pogut disfrutar altre cop del bon menjar i recuperar alguns kilets en els nombrosos restaurants del Thamel.

.... fins aviat

TIBET... pedalant entre els nuvols

Una jornada de milers de kilometres

comenca sempre amb un primer pas

Lao-Tzu

Tibet, la terra de les neus, el sostre del mon... un immens altipla entre els 4 i 5.000m d'alcada, de 1.220.000 km2 d'extensio, la meitat del que historicament havia arribat a ser. Els xinos l'han rebatejat com a Xizang "casa del tresor de l'oest", a l'igual que han canviat la majoria dels noms de les seves poblacions, van destruir bona part del seu patrimoni cultural, van forsar a l'exili al seu lider espiritual i politic i estan aniquilant la seva sobria arquitectura, reemplacant-la amb horribles edificis de rajoleta ceramica i vidre.

Els xinos han portat el "progres" en aquest raco verge de mon, construint carreteres, escoles, hospitals, fabriques, aeroports... i una linia ferria des de Golmud fins a Lhasa que aquest estiu entrara en funcionament. Pero els tibetans continuen relegats a les tasques mes dures i la seva escolaritzacio es dubtosa. L'ensenyament superior no es gratuit (en un pais comunista!) i la gent humil ho te dificil per poder progressar. Lhasa s'ha convertit en una ciutat "moderna" on es pot trobar de tot pero mai s'havien vist tants tibetans demanant caritat pels seus carrers.

Els tibetans son gent dura, alegre i curiosa... que apareixen i desapareixen sense dir res i poden quedar-se hores observant atentament tots els nostres moviments mentres muntem el campament i preparem el menjar. Algun cop ells tambe col.laboren portant algun ingredient o el casola chang, una beguda alcoholica que s'obte de la fermentacio de la cibada, i acabem organitzant una bona festa. Ja no es estrany trobar als nomades amb mobil en ma i la moto aparcada a l'entrada de la tenda, mentre els yaks pasturen al voltant i ens conviden a bocha, un te amb mantega de yak.

Segons la Lonely Planet "China" edicio espanyola 2003, entre Lhasa y las provincias de Yunnan, Sichuan o Xinjiang discurren algunas de las rutas mas agrestes, altas y peligrosas del mundo; oficialmente permanecen cerradas para los extranjeros... no n'hi ha per tant... la ruta Dali (Yunnan) - Lhasa (Tibet) nomes son 2.120km, 31.330m de desnivell positiu, 23 ports d'alta muntanya (dos a mes de 5.000m i nou a mes de 4.00m), 32 dies de pedalada, 169h 52min damunt del sillin, sortejant els atacs canins (2 mossegades d'alforja la rosa i el joan) i els saquejos porcins que per la nit s'enduen el menjar, suportant amb resignacio les inclemencies del temps, superant dues grips pel cami (la beti i el miquel), matinant i pedalant de nit en alguns casos per esquivar els controls policials, no fer-se veure massa als pobles i avituallar-se amb rapidesa, moltes nits d'acampada, molts noodles, alguna que altra festa nocturna amb borratxera inclosa (monumental la ressaca del Miquel el dia del nostre primer coll de 5.00m), una caiguda tonta de bici que va deixar la roda trassera feta una patata ondulada i que el Joan va poder salvar tot i que la Beti va haver de pedalar els ultims 750km ballant la samba i sense freno posterior...

Per moltes imatges que posem, no us podrem transmetre mai, el que ha significat per a nosaltres la magia d'estar pedalant per aquestes contrades, a tocar del cel, sentint el vol del gran condor a prop nostre, la respiracio intensa, les cames cansades, els ulls esforcant-se per registrar totes aquelles escenes, llums, contractos i colors que no es capac de captar la nostra camara, els poros oberts per captar tota l'energia de la mare terra, els silencis, els pensaments volant mes enlla dels nuvols, la vida nomada, la precarietat dels "sense papers" que saben que la seva aventura es pot acabar en un instant, el transcorrer de la vida sense preses, a ritme de pedal, gaudint a cada instant d'una immensa sensacio de llibertat...

resseguint les valls dels grans rius que recorren el sud de la Xina, saltant colls que guarden gelosament unes panoramiques de somni, banyant-nos uns cops en gelides aigues turqueses i d'altres en calentes aigues termals, travessant boscos i estepes desertes, lluitant contra fred, neu, calor, pluja i vent, mosquits, gossos, foc i PSB... saludant constantment l'alegre tashi dele de tots aquells que ens han vist passar i saludant igualment als deus, en els punts mes alts, amb unes colorides banderoles, que ballant al son del vent resaran per sempre mes OM MANE PADME HUM

Buscant el Shangri La

Aquest nom poetic i estrany no es pas el d'una vil.la, ni el d'una regio, ni el d'un pais. Evoca un regne imaginari que els orientals, especialment els xinesos, buscaven com si es tractes d'un mon ideal, una mena de paradis perdut. Un autor britanic, James Hilton, s'hi inspira per escriure la novela "Lost Horizon", on s'hi describia una misteriosa regio (anomenada Shangri La) situada al sud oest de la Xina, amagada entre els boscos, altes muntanyes i profunds engorjats, on la gent vivia en perfecta harmonia. Els xinesos han aprofitat l'avinentesa per treure'n un profit turistic, rebatejant la ciutat de Zhongdian amb el nom de Shangri La.
Ja hem comencat a creuar els primers colls a mes de 3.000 m i a patir el dur contrast climatic respecte als ultims dies. Els paisatges son impressionants i la gent i el tipus de cases van canviant. Ja hem patit els primers atacs dels gossos, com ha pogut comprovar l'alforja de la Rosa, que ha rebut una forta queixalada. Ara anem armats amb bombes de pebre, que no sabem si donaran bon resultat. Cada cop ens sentim mes aprop del Tibet...

LA XINA MANDARINA...

Ja hem entrat al pais mes poblat del mon. Passem per Kunming, ciutat ultramoderna, neta i poc sorollosa (molta bici i motos electriques!) i a on hem pogut comprar pernil salat!!!

Els propers dies estarem fent la ruta Dali-Lhasa... 2.200 km saltant colls de mes de 5.000 m d'alsada, 27.000 m de desnivell i esquivant els controls policilas del Tibet, ja que els xinos no permeten l'entrada d'estrangers independents. Estarem fora de servei durant uns 45 dies, o sigui que poseu una mica d'imaginacio per endevinar els paratges que estarem gaudint tots aquests dies.

Dali, Lijiang, Gorges del Tigre, Zhongdian, Dequen, Markham, Wamda, Baxoi, Bome, Bayi i Lhasa.

Dali, un poblet ben conservat a la vora del llac de l'orella, amb les muntanyes del Drac de Jade Verd com a telo de fons. Hem coincidit amb les festes locals.

Lijiang, un altre poble de l'estil parc tematic d'arquitectura naxi... molt de turisme local, pero realment encantador. Aqui ja tenim vistes dels primers grans cims que anirem trobant, el Yulong Xueshan de 5.596 m.

NW-VIETNAM...pedalant en companyia

La casualitat va voler que, tot passejant per Hanoi, ens trobessim uns amics del Joan que estan viatjant, tambe en bici, pel sud-est asiatic. En Miquel i la Rosa, junts hem pedalat les dures etapes per la muntanyosa zona del nord-oest del pais: Moc Chau, Yen Chau, Son La, Tuan Giao, Lai Chau, Tam Duong i Sa Pa!!!

El recorregut atravessa multitud de poblets de diferents minories etniques que habiten a les muntanyes... thai, muong, nung, hmong, dao...cadascuna llueix la seva propia indumentaria, un dels principals trets que els identifica, ja que tots ells comparteixen una manera de viure bastant semblant, rural i agricola, amb arquitectura, tradicions i rituals similars. Nomes cal passar per la carretera per poder viure al seu ritme... els nens ens surten a rebre donant grans bots d'alegria amb un dolc "hello", algunes velletes encara recorden el frances "bonjour, comment ca va", dones transportant feixugues carregues a les espatlles, noiets enfilats sobre els bufals, camperoles a peus nus enfangades dins els arrossars, coves amb sorpresa...

Sa Pa (1.600m) es el poble mes turistic de la zona, i els diumenges -dia de mercat setmanal- s'omple de hmongs i daos... els uns venen a comprar, els altres a vendre, d'altres venen a misa (!?) o simplement a curiossejar... tot un espectacle de gent vestida a l'estil "mad max" que ens fan sentir com si estiguessim en un altre planeta. Senzillament genial!

El coll de Tram Ton, el mes alt del Vietnam amb mes de 1.900m i unes magnifiques vistes. Separa dues provincies que curiosament son, a nivell climatic, les fredes i mes caluroses de tot el pais.

karaOke

Diuen els entesos que els que tenen la O gran, tambe disposen del servei de senyoretes de companyia... per si no tens prous amics, ja que al karaoke s'hi ha d'anar una bona colla. El Marc Portell, el nostre amfitrio a Hanoi, ens ha descobert els misteris de la nit vietnamesa...

Aquests locals disposen d'habitacions privades equipades amb un potent equip de musica, micros, llistat de cancons per passar tota la nit, i cervesses... moltes cervesses!

CANTAR be o malament no es cap problema. El mes important es no tenir cap complexe a l'hora d'agafar el micro. Al nostre grup tothom se'l disputava.

De tant en tant, la policia local fa una ronda pels carrers i els amos del local ens apaguen la musica de cop, deixant-nos a dos veles.