GHASH MASTAN 4.435 m (Serralada DENA)

Ja en plena serralada del Zagros, hem fet el recorregut entre Daran i Shahr-e-Kord, seguint el riu Zayandeh rud (el mateix que passa per Esfahan) entre valls que donen un contrast interessant, l'aigua turquesa, el verd de les zones conreades, la sequetat de les muntanyes, els pobles (bastants) polsegosos...Aqui no es com al Marroc que et venen a rebre una multitud de nens corrents descalsos .... a Iran practicament no veiem nens pel carrer sino al pati de les escoles i els que ens venen a saludar encuriosits quan travessem un poble son jovenets conduint una moto. En aquest indrets mes allunyats no hi ha hotels, per tant el fet de portar tenda es interessant ja que pots dormir amb
tranquilitat en algun raconet apartat de la carretera. No cal dir que si et pares als pobles no et faltaran invitacions per anar a dormir a casa d'algu.
La serralada dels Zagros, s'exten de nord a sud del pais i es podria descriure com un gran altipla a 2.000 m d'alcada amb diferents grups muntenyosos que sobresurten com a bolets, en major o menor extensio, en mig d'un paisatge desertic. Un d'aquests grups es el DENA, on es troba la segona muntanya mes alta del pais, el GHASH MASTAN de 4.435 m.Aqui es on ens dirigim fent l'aproximacio amb bici fins el poble de Khafr, a 2.185 m. L'ascencio l'hem realitzat en companyia d'un grup de nois que vam coneixer a Esfahan, pero no una muntanyencs qualsevols sino l'elit d'aquesta ciutat i que estan entrenant per una propera expedicio a l'Anapurna. L'ascencio la fem en dos dies fent nit en una cabana. Els 3.000 m de desnivell seguits de baixada ens deixen les cames com a pedres, ja que el terreny es molt pedregos i relliscos amb pendents forts de tarteres i on els camins no estan ben definits. Cal passar algunes congestes de neu dura on no ens calen grampons (pero poden ser utils). Aquesta serralada del Dena segur es una bona zona per fer esqui de muntanya.