un dia qualsevol...

4am. kikirikiiii !!!! comensa la xerrameca diaria quan els primers raig de llum encara no s'han filtrat entre les escletxes de la trama de bambu del nostre bungalow. Finalment obrir i tancar alforges (cosa que odio profundament) s'ha convertit en una rutina diaria facil d'assumir. M'assec al familiar "sillin" de la bici i em dona la sensacio d'estar davant del televisor mirant un d'aquests programes del National Geographic, vivint la vida dels petits pobles, un munt de sequencies passen per davant dels meus ulls sense temps d'assimilar-ho tot: una dona cosint, una vella lligant amb paciencia feixos de joncs per fer-ne una teula de palla, un home regant el jardi, l'altre netejant el seu Toyota pick-up nou de trinca que desentona amb la resta del seu voltant, una nena amb uniforme i fiambrera a la ma, caminant tota sola per anar a escola, unes camperoles carregant enormes feixos de canya a les seves esquenes amb un ample somriure a la cara, mes dones xerrant sota l'ombra del porxo i gronxant suaument el nado de l'hamaca, la venedora que prepara racions individuals de menjar en bossetes de plastic que queden inflades com a globus, els comerciants obrint la "porta del garaig" del seu negoci a les 7 h del mati, els venedors ambulants amb la seva cuina-mobil de parasol incorporat, els xilis vermells de cara al sol fent el seu proces d'assecatge, els "plumeros" estesos a la vora de la carretera esperant per convertir-se en escombretes, l'olor de la papaya verda, els tarongers en flor, un munt de nens amb bicicletes que en veure'ns passar saluden escandalosamnet!... i es llavors que te n'adones que tu tambe formes part d'aquesta pel.licula, i quan alces la ma per saludar, totes les cares del voltant s'il.luminen amb amplis somriures i un entusiastic "sawa dit kha" mentres junten les dues mans sota la barbeta fent una reverencia com si estessin resant. Parem a esmorzar en un dels nombrosos xiringuitos de carrer que escollim en funcio del plat del dia: avui toca l'arros enganxifos (sticky rice) amb peus de porc. Aquest es un dels meus moments preferits del dia... la ciutat es lleva d'hora (6-7am) els altaveus inunden de musica els carrers, els mercats l'omplen de diferents sabors i olors, els monjos de color... tuniques taronges que passen a recollir el seu apat per les diferents cases. Durant el dia la calor atura tots els moviment, que es reemprenen al capvespre, quan el mercat de nit torna a omplir els carrers amb paradetes de menjar. De tant en tant el canal salta al programa d'esports... del tipus retransmissio en directe del Tour de Thai... etapa de muntanya amb port de primera categoria... canvi de plat, pujo pinyons, comenso a suar, respiracio intensa, cada cop que em creuo un motorista amb regala un gran somriure i m'anima amb el polse aixecat cap al cel, no hi ha botzinades, tot es silencios, de tant en tant les grans fulles que cauen dels arbres em desperten dels meus pensaments... nomes estic... vivint els somnis !!!

Amb un "sa-wat-dii-kha" ens reb la Toi del Bouy Guest House, al poble de Sang Khom a la vora del Mekong.

No hi ha ningu a Thailandia que no tingui un "nickname" monosilab

.

kric-ki-nyec, kric-ki--nyec...

Home... es important fer una revisio de la mecanica i posar una mica d'oli de tant en tant, si no vols que tot plegat acabi fent sorollets, avi!

.

.

.

.

Menjant larves d'abella fumades amb els "tres jinetes de l'apocalipsi"... qui es el guapo que els hi diu que no?... pero el joan , no se com, sempre s'escaqueja. No sap el que es perd, estan boniissimes

Sobrevivint amb un parell de calzotets...