KARNATAKA (India)

Ja hem deixat de banda les pedalades "playeras", per submergir-nos en temes mes culturals... A Dharmastala vam viure de prop el fervor de la peregrinacio hindu. Gokarna (orella de vaca) es un poble curios on es barreja el turisme europeu en busca de platjes amb els temples i les "pujes", alla vam veure els ultims guiris de pareo. A Sranabelagola i Srirangapatnam les talles granitiques monolitiques mes grans del mon (diuen...). Mysore, la ciutat dels palaus, el sandal, la seda i els paparazzis. Parc nacional de Bandipur, naturalesa i vida salvatge.

Belur i Halebid son dos petites joies de l'arquitectura Hoysala, del segle XII. El treball dels escultors realitzat en una pedra tova negre es excel.lent. ens vam quedar molt impressionats de la delicadesa de les figures, sobretot a l'interior del Belur i a l'exterior de Halebid. En aquella epoca els temples no nomes servien per a usos religiosos, sino que tambe s'utilitzaven per a transmetre un cert tipus d'educacio sexual, com be es pot observar en les diferents talles...

La religio hindu te mes de 330 milions de deus i deeses!!! o sigui que us podeu imaginar la quantitat de representacions diferents i histories sobre deus i dimonis que hi ha esculpides al temple.

Es curios aixo de les religions... mentres en un lloc t'obliguen a cobrir el cos completament per entrar a "la casa de deu", en d'atres t'obliguen a despullar-te. Aquest va ser el cas del Manjunatha temple a Dharmastala on els homes han d'entrar amb el tors nu (el joan amb les marques del sol semblava que no s'hagues tret la samarreta)... pel carrer tambe n'hi havia alguns de completament despullats.

18m d'alsada te l'estatua del Mahubali, a Sranabelagola.

En ruta la nostra alimentacio consisteix basicament en platans. En podem arribar a menjar fins a 10 cadascun al dia. Si no fos pels micos que te'ls pispen, portariem tot un manyoc penjat.

Arbres impressionants... s'agraix l'ombra que fan.