Creuant fronteres...

Creuar fronteres es sempre emocionant, sobretot quan ho fas per terra i ell lloc de pas no es l'habitual. Son moments que ens agraden especialment... no sabem que ens trobarem a l'altre costat, si tindrem problemes de visat, podrem canviar diners? el poble que surt al mapa tindra allotjamnent? com sera la gent, el transit, les infraestructures... Estem acostumats a agafar l'avio i plantar-nos en un pais llunya arribant sempre a una gran ciutat, pero anant amb bici l'experiencia es molt diferent... La trancisio d'un pais a un altre sol fer-se d'una manera gradual, amb el mateix tipus de gent a cada costat, encara que cultura, idioma, politica o religio no siguin les mateixes... es llavors quan te n'adones que les fronteres no sempre han estat al mateix lloc.

Aquest no es el cas de Cambotja! en un obrir i tancar d'ulls hem passat d'un pais amb uns estandars de vida practicament europeus a una zona totalment rural i molt pobre. Amb una poblacio actual de 14 milions d'habitants, encara s'esta recuperant d'una guerra civil que es va traduir en un brutal genocidi per part del Khmer Rouge i que va deixar el camps sembrats de mines antipersones. Encara avui en dia Cambotja es un del paisos amb mes zones minades.

La carretera thailandesa que porta fins l'Osmach border esta perfectament asfaltada amb dos carrils per banda. L'asfalt s'acaba just a la barrera, l'amplada de la via continua i 1 km despres...

pols, pols i mes pols... fins i tot les pestanyes acaben tenyides de vermell.

De xarrera pel cami... Beti, es que no calles mai!

Als nens els encanta pescar peixos en les basses de fang.

Autorretrat








Mercats amb molt ambient







L'eix principal que travessa el pais d'est a oest