ISFAHAN - YAZD

Ja hem creuat el desert. Espectacular ! Vam sortir una mica desprovistos d'aigua pensant que pels pobles que sortien al mapa podriem anar-nos aprovisionant... dels pobles ni rastre! Al desert ni hi viuen ni lles mosques. Teniem la sensacio d'estar seguin antigues rutes per on devien circular les caravanes i que ara encara deuen utilitzar els nomades que queden, ja que tot i no haver gens de trensit (5 camions en 3 dies), hem trobat bastants pous d'aigua amagats dins de petites construccions de fang i zones d'acampada per al bestiar. Hem arribat a Yazd plens d'energia (seguint la linea AT) i l'hotel on estem es com un petit oasis. Per primer cop tenim la sensacio d'estar com a casa...

GHASH MASTAN 4.435 m (Serralada DENA)

Ja en plena serralada del Zagros, hem fet el recorregut entre Daran i Shahr-e-Kord, seguint el riu Zayandeh rud (el mateix que passa per Esfahan) entre valls que donen un contrast interessant, l'aigua turquesa, el verd de les zones conreades, la sequetat de les muntanyes, els pobles (bastants) polsegosos...Aqui no es com al Marroc que et venen a rebre una multitud de nens corrents descalsos .... a Iran practicament no veiem nens pel carrer sino al pati de les escoles i els que ens venen a saludar encuriosits quan travessem un poble son jovenets conduint una moto. En aquest indrets mes allunyats no hi ha hotels, per tant el fet de portar tenda es interessant ja que pots dormir amb
tranquilitat en algun raconet apartat de la carretera. No cal dir que si et pares als pobles no et faltaran invitacions per anar a dormir a casa d'algu.
La serralada dels Zagros, s'exten de nord a sud del pais i es podria descriure com un gran altipla a 2.000 m d'alcada amb diferents grups muntenyosos que sobresurten com a bolets, en major o menor extensio, en mig d'un paisatge desertic. Un d'aquests grups es el DENA, on es troba la segona muntanya mes alta del pais, el GHASH MASTAN de 4.435 m.Aqui es on ens dirigim fent l'aproximacio amb bici fins el poble de Khafr, a 2.185 m. L'ascencio l'hem realitzat en companyia d'un grup de nois que vam coneixer a Esfahan, pero no una muntanyencs qualsevols sino l'elit d'aquesta ciutat i que estan entrenant per una propera expedicio a l'Anapurna. L'ascencio la fem en dos dies fent nit en una cabana. Els 3.000 m de desnivell seguits de baixada ens deixen les cames com a pedres, ja que el terreny es molt pedregos i relliscos amb pendents forts de tarteres i on els camins no estan ben definits. Cal passar algunes congestes de neu dura on no ens calen grampons (pero poden ser utils). Aquesta serralada del Dena segur es una bona zona per fer esqui de muntanya.

TABRIZ - ESFAHAN

Ja han comensat les primeres pedalades per terres perses!!! Hem combinat trams per carreteres secundaries, pistes i mitjants alternatius (camions, cotxes...) per la serralada nord del Zagros. Pedalar per les pistes es fa molt dur: son amples i no hi circula ningu, pero polsegosses i amb molts sotracs, i ademes portem massa pes (el Joan no para d'abandonar material cada cop que parem). En canvi a les vies no principals l'asfalt esta en molt bon estat (es nota que estem en un pais productor de petroli.... amb 1e poses 13L de benzina) i no hi ha massa transit. El paissatge es muntanyos i molt arid, la variacio de colors de la terra es infinita, les valls son amples i conrreades, els pobles de fang amb cupules de palla, la topografia es suau i ens movem per un altipla sobre els 2000 m d'alcada. La temperatura es fresqueta pero ideal per anar en bici en un pais on no pots ni ensenyar ni els cabells del cap. Ens va agradar especialment Takht-e-Suleiman, una zona volcanica on pots trobar algunes piscines d'aigua calenta natural, on vam poder gaudir d'un agradable jacuzzi a l'aire lliure.
L'expectacio que despertem anant amb bici es increible....al km 5 ja portavem 4 pomes de regal, la gent ens saluda al passar i quan arribem a un poble rapidament s'acumulen una vintena de persones. Les preguntes sempre son les mateixes: where are you from? what's your job? what do you think about iranian people? La famosa hospitalitat irani es ben certa! podries viatjar per tot el pais anant de casa en casa. A Shahin Dez, vam topar amb el notari el poble que ens va aconseguir un apartament al "Tibidabo" de la ciutat.

Pedalant per les carreteretes dels Zagros

Trams de pista amb molt de vent

A Hamadan ens van organitzar una festa de benvinguda amb tota la familia (unes 30 persones) amb un apat especial tot i ser epoca de Ramazan. Haurieu de veure la cara que va posar l'avia en veure fotos de la familia de la Beti.

Esfahan nesf-e-jahan...Esfahan es mig mon

Esfahan ciutat de les cupules turqueses, les olors, les catifes perses...

IRAN Pais de les siluetes negres

Hem estat un dies de relax a la ciutat de Tabriz, lluny de l'agobi de Teheran. La gent es molt amable i en tot moment t'ofereixen ajuda. Aqui tot es molt barat, pero s'ha de pagar en cash, resultat portem al damunt 3 milions de rials. El menjar molt bo, sa i no pica. D'aqui iniciarem ruta amb bici fins Esfahan seguint carreteres locals.

Primeres instantanies del viatge:

Blue Mosque de Tabriz


No problem: les bicis caben en qualsevol lloc...







Les coves de Kandovan


el "mercadillu"