PAKISTAN

16/11/2005-8:00am Control fronterer costat irani. Edifici nou. Revisio de passaports i registre a l'ordinador. No cal ensenyar equipatge. 8:35am Control fronterercostat pakistani. Barraca 30m2, mosques, pols. Registre de passaports en una llibreta ronyosa. Muntanyes de llibretes apilotonades al darrera. 8:40am Control d'equipatges. Barraca mes gran. Tornem a ensenyar passaports pero ni ens miren les bicis. OK Ja estem en terres pakistanis.

Entrar aqui ha sigut un contrast important: S'han acabat les carreteres ben asfaltades, camions decorats i retocats fins l'extrem, pols per tot arreu, conduccio per l'esquerra, condicions higuieniques baixissimes, tirar-se rots es habitual, escupir al terra el mes normal del mon, el menjar es picant, el chay de convidat habitual ha passat a ser un te amb llet molt dolc, els homes van amb pijama i barret, alguns es pinten els ulls, les ungles i es tenyeixen els cabells, les dones han desaparegut, els hotels encara son mes basics: llencols bruts, dormim amb els ratolins,... Malgrat tot, la gent continua sent especialment amable, hospitalaria i ens tracten com a "germans".

El Balouchistan es una provincia desertica i muntanyosa amb pocs habitants concentrats a la capital de Quetta, molts d'ells afganesos i alguns nomades. Esta conciderada com una zona insegura, tot i que a nosaltres no ens ho ha semblat... de totes maneres en tot moment vam estar controlats per la policia, que ens va posar a disposicio una escorta personal que ens seguia amb el seu vehicle a pas de bicicleta, fins i tot quan vam passar per un coll de 2.616 m. El tram entre Quetta i Fort Munro atravessa zones muntanyoses i semi-desertiques precioses, molt apropiades per a pedalar ja que no hi ha massa transit...sera per que les carreteres estan absolutament destrocades? Aixo si vam acabar empolsegats fins a les dents. Quan entres al Punjab, la terra dels 5 rius, l'Indus banya les terres de la amplia plana i comenca a apareixer el verd, gent per tot arreu, transit intens, pols, contaminacio, es tornen a veure dones vestides de colors, nens, santuaris... aixo comenca a recordar la India tot i que la majoria encara son musulmans.

El Balouchistan una zona insegura i perillosa ??? A nosaltres no ens ho va semblar gaire....

Els camions al Pakistan son espectaculars, estan decorats fins l'ultim raco. Quan te'ls trobes en mig d'una pista polsegossa no es gaire agradable, aixo si tots saluden.

Cada cop que fem una parada en un poblet es un espectacle, ens sentim una mica observats. El bo del tema es que sempra ens conviden a un te.

Pujada a Fort Munro. Aquest coll si que es va fer dur....ei Beti no facis trampa!

Aquestes carreteres estan destrossades, sort que amb la bici passes per tot arreu. Baixada espectacular fins a D G Khan, 2000 m de baixada seguida.

No pararies de fer fotos a la gent que et trobes pel cami. Cares molt expressives i de molta intensitat. A la gent els hi encanta que els hi facis fotos.

Vell Pashtu en un poblet prop de Lorelai.

Pastor de la zona Kingri.

KERMAN - MIRJAVEH

BAAAAM! 26/12/2003, 12 segons son suficients per canviar el teu semblant per sempre mes. Mohammed, el cuiner del Bam tourist in, ens explicava sense expressio al rostre, que ell va perdre la dona i 5 fills...Pasejar pels carrers no es gaire mes engresacador: runa per tot arreu, esquelets d'edificis, gent vivint en tendes de campanya, containers per botigues...

Quan un veu aixo, pensa en la quantitat de pobles que sencillament deuen haver desparegut del mapa en el darrer terratremol al Pakistan. A Bam despres de 2 anys encara no s'han recuperat.La ciutadella de Bam, sembla un castell de sorra i fang que el mar s'ha emportat.

Aquestes son les bicis amb que anaven les "crazys" belgues, que estan donant la volta al mon. Amb elles hem pedalat desde Kerman fins a Bam i ha estat tot un espectacle. No se que es deu sentir amb una bici d'aquestes quan el passa un camio a 5 cm i et trobes mitja roda al costat del nas, ja que amb les nostres bicis ens expulsaven de la carretera amb el rebuf que generaven.

Kavir-e-Lut, un dels deserts mes grans de l'Iran. ESPECTACULAR!!!!!!

Els kaluds, son unes formacions de fang erosionat pel vent que es troben en una franja de 10 km per 100 km al oest del desert, que a l'estiu pot arribar als 80 C. Vistos de lluny, semblen petites ciutats, fortaleses o tot allo que la teva imaginacio et permeti...

YAZD - KERMAN

Mes desert, en el trajecte entre Yazd i Kerman seguim una pista, que aquest cop si que la patim ja que hi ha molts trams de sorra fina, que no ens permeten pedalar i hem d'arrossegar les bicis. Anem seguint la ruta que fa el tren i cada 15 km trobem unes estacions abandonades i en mig del no res (ens preguntem per a que carai serveixen).

En el cami no hem trobat cap pou d'aigua, sort que aquest cop anavem millor previstos. Arribant a Siriz, un poble que basicament viu del cultiu del pistatxo, gaudim un altre cop de l'hospitalitat d'una familia. El darrer tram fins Kerman, el fem amb el tren.

L'arribada a Kerman la celebrem animadament (amb un copios banquet), ja que finalment s'ha acabat el ramadam !!! Durant el mes del ramadam, no es que no es pugui comprar menjar, pero tots els restaurants estan tancats i es fa dificil menjar durant el dia.

Kerman, es una ciutat sense massa interes, a part de l'ambient del bazar i l'aprofitem per planificar la ruta dels seguents dies juntament amb una parella de belgues que hem conegut pel cami. Segurament, farem conjuntament el tram del baluchistan al Pakistan.