31 de desembre 2005

Els Paparazzis de Mysore

Arribant a Mysore ens van localitzar uns quants periodistes que es van interessar pel nostre viatge...
The Hindus 25/12/05, Vijay Times i Stars of Mysore 26/12/05, The Times of India


30 de desembre 2005

KARNATAKA (India)

Ja hem deixat de banda les pedalades "playeras", per submergir-nos en temes mes culturals... A Dharmastala vam viure de prop el fervor de la peregrinacio hindu. Gokarna (orella de vaca) es un poble curios on es barreja el turisme europeu en busca de platjes amb els temples i les "pujes", alla vam veure els ultims guiris de pareo. A Sranabelagola i Srirangapatnam les talles granitiques monolitiques mes grans del mon (diuen...). Mysore, la ciutat dels palaus, el sandal, la seda i els paparazzis. Parc nacional de Bandipur, naturalesa i vida salvatge.

Belur i Halebid son dos petites joies de l'arquitectura Hoysala, del segle XII. El treball dels escultors realitzat en una pedra tova negre es excel.lent. ens vam quedar molt impressionats de la delicadesa de les figures, sobretot a l'interior del Belur i a l'exterior de Halebid. En aquella epoca els temples no nomes servien per a usos religiosos, sino que tambe s'utilitzaven per a transmetre un cert tipus d'educacio sexual, com be es pot observar en les diferents talles...

La religio hindu te mes de 330 milions de deus i deeses!!! o sigui que us podeu imaginar la quantitat de representacions diferents i histories sobre deus i dimonis que hi ha esculpides al temple.

Es curios aixo de les religions... mentres en un lloc t'obliguen a cobrir el cos completament per entrar a "la casa de deu", en d'atres t'obliguen a despullar-te. Aquest va ser el cas del Manjunatha temple a Dharmastala on els homes han d'entrar amb el tors nu (el joan amb les marques del sol semblava que no s'hagues tret la samarreta)... pel carrer tambe n'hi havia alguns de completament despullats.

18m d'alsada te l'estatua del Mahubali, a Sranabelagola.





En ruta la nostra alimentacio consisteix basicament en platans. En podem arribar a menjar fins a 10 cadascun al dia. Si no fos pels micos que te'ls pispen, portariem tot un manyoc penjat.



Arbres impressionants... s'agraix l'ombra que fan.

21 de desembre 2005

go, go... GOA (India)

97 km de costes han fet de Goa un dels destins preferits pels hippies dels anys 60 que baixaven de Kathmandu per refrescar-se a les seves platjes. La regio es un palmeral atapeit, esquitxat de poblets a tocar l'un de l'altre, esglesies blanques i mooolta gent. Aquesta antiga colonia portuguesa encara esta farcida de noms com Fernandes, Braganza, Alvares, da Silva... i la majoria de la poblacio es cristiana. El verd intens cobreix turons i plana i nomes s'atura en veure passar els rius. Pedalar per aquestes zones, malgrat la calor, es tot una delicia i molt distret. Els km passen rapid perque no tenim temps d'assimilar tot allo que veiem. Les carreteres interiors i secundaries, son estretes pero en bastant bon estat i poc transit: el bus local, els pocs turistes que s'han llogat una moto, algun gos fent la migdiada al bell mig, gallines passejant, gent traginant d'un lloc a l'altre, nens saludant amb el seu "hello" habitual (i alguna variacio del tipus "give me a pen")...i les vaques que son les que tenen prioritat.
El contrast entre els ultims mesos ha estat brutal: ens hem lligat el shador a la cadera i ja no cal carretejar 10 L d'aigua... cada cop que tenim sed parem a fer una "canya" (de sucre, eh!). Hi ha paradetes de fruita a tot arreu i per poques rupies pots pendre un suc de sindria (preferit beti), de pinya (preferit joan), de chicko (no sabem que es pero esta bo), de taronja, papaya...
Totes les platjes son maques, pero pots triar la teva en funcio de l'ambient que busquis: Arambol i Anjuna, el lloc on es refugien els nous hippies. Baga i Calangute, si vols veure el famosos de Bollywood, la gent be de Bombay, si t'agraden les nits boges de Tito's... Palolem, una de les mes maques pero degradada per la quantitat de xiringos. "L'autor choice is" Cabo de Rama i Agonda, llocs poc concorreguts i que encara conserven el seu encant natural.

India es el pais dels colors i les flors, en pots trobar a tot arreu i les utilitzen per decorar cotxes, motos, cases, les trenes de les noies.... i per que no la bici ?



Diuen que una imatge val mes que mil paraules.... i les postes de sol encara son millors.




Durant uns dies vam canviar la nostra tenda pels "Coco-Huts" en la nostra ruta de platja en platja.






Sovint les carreteres van creuant rius, on sempre hi ha algun tipus de ferri que et passa d'un costat a l'altre. Be, en aquest cas no les teniem totes.... pero finalment "no problem".



Molts del trams els fem acompanyats amb gent local que tambe es desplaca amb bicicleta i que ens ajuda a sortir del laberint de vifurcacions que anem trobant.



Les dones del pais encara no han superat l'etapa del bikini.... deu ser molt incomode banyar-se amb sahri !!






Als mercats locals de cada poble, trobes peix fresquissim i molt ve de preu. Hi pot trobar taurons minis, pomfrets, sardinetes, tonyina...

07 de desembre 2005

at the WAGAH BORDER

Hem arribat a la India, el matrix dia que el Guru Granth Sahib (Llible sagrat per als Sikhs) travessava la frontera en direccio a la ciutat pakistanesa de Narikana Sahib, per a tornar al santuari de Janmasthan Guru Manak Dev. Dia historic: Trobada de primers ministres d'ambdos paisos, congregacio multitudinaria de feligresos, que van seguir el guru fins a les portes de la frontera india durant mes de 500 km. seguit d'acompanyament nombros (els polis ens van dir que aquest mateix dia havien d'atravessar la frontera 1700 persones) quan nosaltres encuriosits vam demanar que feien tants autocars aparcats del costat pakistani)...no haguessim pogut trobar millor dia per entrar a la India!!!
L'unic pas fronterer entre el pakistan i la india es el WAGAH BORDER. les relacions entre ambdos paissos ja se sap que son molt tenses i tenen molt territori a la zona nord en disputa. les relacions comercials terrestres son inexistents: no hi ha ni un sol camio circulant per aquesta carretera! Cada dia, cap a les 16 h quan es tanca la frontera, es celebra el que s'anomena "la ceremonia de la bandera" hi consisteix en una desfilada militar amb gran pompa i cridori - cadascu del seu costat - que denota la gran rivalitat que existeix encara entre els dos paissos. 25 novembre 2005, un dia historic per a una regio del Punjab que el 1947 va quedar dividida per una llarga tanca que la va separar en dos paissos amb religions i cultura completament diferents. i nosaltres dos, alla enmig...
Els tramits duaners sense mes problema, pero quan ens van obrir "La porta India"...qui es el guapo que dona el primer pas....push, push...hello...where are you from?....ai, no m'enpenyis...where do you do?....beti! tira cap a la dreta que anirem camp a traves...what's your name?...osti tu! ja no puc continuar...what's your religion?...aahhhhgg! que perdo la bici...how is the ambient on the other side?...eehhh? piiit, piiit....JOAN, JOAN ON ETS!!! go, go!...uuuff...per poc no m'axafen tots aquests fanatics....
Amristar es basicament coneguda pel seu golden Temple (que vindria a ser el Vatica pels cristians) i vam trobar una ciutat neta, poca polucio i transit comparada amb la veina ciutat pakistanesa de Lahore.
Estem a un sol pas de la India. Qui s'havia d'imaginar el que ens esperava a l'altre costat....
Pel Golden Temple passen cada dia multitud de Sikhs. Aquest complexe esta obert a tothom, independentment de la seva religio, sexe, casta...i hi pots menjar i dormir gratuitament.
Tot esta portat per voluntaris Sikhs, que continuament resen, netejen, cuinen menjar, canten...El llac que envolta el temple es el que es coneix com el "nectar sagrat", que dona lloc al nom Amritsar. Aqui tant s'hi banyen com hi beuen, amb la mateixa aigua que despres serveix per netejar.
Benvinguts a la India, el pais dels Rickshaws. Aqui amb bicicleta es pot portar de tot independent del pes, volum o si fa pujada. Els Rickshaws motoritzats son els responsables de la greu contaminacio que pateixen moltes de les ciutats a la India.
Desde Amritsar ens esperen 36 h de tren fins a Mumbai. Nosaltres amb lliteres i les bicis en vago especial, amb la seva matricula.
Mumbai, una ciutat de contrastos. El costat modern de la segona ciutat mes gran de la India i el costat de la gran miseria que pateix el pais. Aqui qualsevol lloc es bo per viure, sigui sota un pont, a la platja, al costat d'un arbre o en mig d'una petita placeta en un encreuament. Aqui conviuen en un mateix carrer, el luxe irracional amb la pobresa extrema.
Estadisticas y contadores web gratis
Contadores Gratis スクール情報