Hill Tribes

Les minories etniques de les zones muntanyoses del nord de Thailandia no entenen de fronteres... son grups semi-nomades que provenen del Tibet, Myanmar, Xina i Laos... paissos que en aquesta zona estan a tocar els uns dels altres. La majoria d'ells vivien fins fa 15-20 anys del cultiu de l'opi, en una zona on el trafic era per tots coneguts, l'anomentat Triangle d'Or. El govern thai ha lluitat en els darrers anys contra la proliferacio d'aquestr cultiu, introduint altres productes com el te o el cafe i obrint noves vies de comunicacio.
Aquestes tribus tenen uns costums, creences religioses, vestimenta i llenguatge propis. Els esforsos del govern per integrar-los en en la societat thai esta acabant amb la seva propia identitat cultural. La poblacio ronda els 550.000 repartits en mes de 20 grups diferents, entre els principals: Akha, Lisu, Lahu, Karen, Hmong i Mien.






Hmong

Mien

Akha







Lisu










Karen long neck

... i aquest no sabem de quin a tribu es...

un dia qualsevol...

4am. kikirikiiii !!!! comensa la xerrameca diaria quan els primers raig de llum encara no s'han filtrat entre les escletxes de la trama de bambu del nostre bungalow. Finalment obrir i tancar alforges (cosa que odio profundament) s'ha convertit en una rutina diaria facil d'assumir. M'assec al familiar "sillin" de la bici i em dona la sensacio d'estar davant del televisor mirant un d'aquests programes del National Geographic, vivint la vida dels petits pobles, un munt de sequencies passen per davant dels meus ulls sense temps d'assimilar-ho tot: una dona cosint, una vella lligant amb paciencia feixos de joncs per fer-ne una teula de palla, un home regant el jardi, l'altre netejant el seu Toyota pick-up nou de trinca que desentona amb la resta del seu voltant, una nena amb uniforme i fiambrera a la ma, caminant tota sola per anar a escola, unes camperoles carregant enormes feixos de canya a les seves esquenes amb un ample somriure a la cara, mes dones xerrant sota l'ombra del porxo i gronxant suaument el nado de l'hamaca, la venedora que prepara racions individuals de menjar en bossetes de plastic que queden inflades com a globus, els comerciants obrint la "porta del garaig" del seu negoci a les 7 h del mati, els venedors ambulants amb la seva cuina-mobil de parasol incorporat, els xilis vermells de cara al sol fent el seu proces d'assecatge, els "plumeros" estesos a la vora de la carretera esperant per convertir-se en escombretes, l'olor de la papaya verda, els tarongers en flor, un munt de nens amb bicicletes que en veure'ns passar saluden escandalosamnet!... i es llavors que te n'adones que tu tambe formes part d'aquesta pel.licula, i quan alces la ma per saludar, totes les cares del voltant s'il.luminen amb amplis somriures i un entusiastic "sawa dit kha" mentres junten les dues mans sota la barbeta fent una reverencia com si estessin resant. Parem a esmorzar en un dels nombrosos xiringuitos de carrer que escollim en funcio del plat del dia: avui toca l'arros enganxifos (sticky rice) amb peus de porc. Aquest es un dels meus moments preferits del dia... la ciutat es lleva d'hora (6-7am) els altaveus inunden de musica els carrers, els mercats l'omplen de diferents sabors i olors, els monjos de color... tuniques taronges que passen a recollir el seu apat per les diferents cases. Durant el dia la calor atura tots els moviment, que es reemprenen al capvespre, quan el mercat de nit torna a omplir els carrers amb paradetes de menjar. De tant en tant el canal salta al programa d'esports... del tipus retransmissio en directe del Tour de Thai... etapa de muntanya amb port de primera categoria... canvi de plat, pujo pinyons, comenso a suar, respiracio intensa, cada cop que em creuo un motorista amb regala un gran somriure i m'anima amb el polse aixecat cap al cel, no hi ha botzinades, tot es silencios, de tant en tant les grans fulles que cauen dels arbres em desperten dels meus pensaments... nomes estic... vivint els somnis !!!

Amb un "sa-wat-dii-kha" ens reb la Toi del Bouy Guest House, al poble de Sang Khom a la vora del Mekong.

No hi ha ningu a Thailandia que no tingui un "nickname" monosilab

.

kric-ki-nyec, kric-ki--nyec...

Home... es important fer una revisio de la mecanica i posar una mica d'oli de tant en tant, si no vols que tot plegat acabi fent sorollets, avi!

.

.

.

.

Menjant larves d'abella fumades amb els "tres jinetes de l'apocalipsi"... qui es el guapo que els hi diu que no?... pero el joan , no se com, sempre s'escaqueja. No sap el que es perd, estan boniissimes

Sobrevivint amb un parell de calzotets...

la bona cuina...

La gastronomia tambe es una part important del nostre viatge... i a qui no li agrada menjar be? Fins ara la nostra alimentacio era de supervivencia. No es que passessim gana, pero el que se'n diu disfrutar... A Iran el tema culinari era molt aburrit: sempre un plat d'arros blanc "a palo seco" i un pinxo de corder (kebab), tot i que quan algu ens convidava a casa seva la varietat augmentava a base de salsetes molt ben condimentades ..... Al Pakistan l'arros va millorar amb verduretes, pero...aaiii... picava massa. A la India la carta del menu es va multiplicar, pero com mes al sud anavem, mes picava tot. I al final tot es resumia en una varietat de petits recipients amb salses a quina mes picant, acompanyades o be d'arros blanc pastos (per poder-ho amassar be amb els dits) o be de "pa" en les seves multiples versions: xapatti, paratha, roti, naan, dosa (una mena de crepe cruixent)

Per primer cop en el viatge disfrutem de veritat de la cuina del pais... es variada, abundant, en trobes a tot arreu, no pica, es saludable... utilitzen tant l'arros com la pasta (d'arros o de blat) i introdueixen molts vegetals, germinats de soja, tofu, cacahuets, alls, chili, herbes aromatiques, gambetes seques...

en fi aqui va una recepta senzilla del plat mes tipic de qualsevol xiringuito de carrer, que a nosaltres ens encanta, per a que ho pogueu compartir amb nosaltres.
PAD THAI
2 cebes tendres i soja germinada

4/6 grans d'alls amb pell

40 gr de tofu (tallat a daus o tires fines)

1 1/2 cullerada de tamarind (sino salsa de soja)

1 cullerada de sucre de canya

1 cullerada de fish sauce (concentrat de peix)

100 gr de noodles d'arros

2 cullerades de cacahuets

1/2 llima (sino llimona)

1. Preparem una salsa amb el sucre, la fish sauce i el tamarind amb una mica d'aigua fins que es desfaci el sucre. Reservar.

2. Posar una mica d'oli de soja al wok. Primer fregirem una mica l'all aixafat amb pell per donar gust a l'oli i despres afegirem el tofu (tambe hi podriem posar gambetes, pollastre...)

3. Afegim l'ou, apartant lleugerament el que hi ha dins, i quan estigui mig cuit ho remenem tot.

4. Afegim la salsa que teniem preparada del pas 1 i despres els noodles. Barregem be tot fins que aquests agafin un color marronos. Per ultim afegim les cebes tallades a trocets i la soja germinada (5 seg.) espolvorejem pel damunt amb els cacahuets i ja ho podem servir.

Bon profit

NORD THAI (Chiang Mai - Chiang Khong)

Quan vam comencar a pedalar pel nord del pais, poc ens podiem imaginar el que ens esperava! Tota la zona fronterera amb Myanmar es molt muntanyosa, selvatica i esta habitada per diverses tribus minoritaries. Les poques carreteres que hi accedeixen tiren pel dret i no s'entretenen fent corbes i giravolts per guanyar alzada, sino que ho fan per la via directa amb rampes continuades del 80% i 90% !! Els nens a peu fins i tot van mes rapid...

Hem atravessat l'anomentat Triangle d'Or, una confluencia de fronteres entre Laos, Myanmar i Thailandia, famos pel cultiu d'opi. Les hill tribes vivien basicament d'aixo, pero l'estat -en els ultims 15 anys- ha intentat frenar el trafic de droga introduint nous cultius com el cafe i el te i ha contruit noves carreteres per tenir millor acces a la vigilancia d'aquest raco perdut del mon.

Hem vist per primer cop el Mae Khong!!! el gran riu que neix al Tibet i banya les terres del Yunnan (Xina), Laos, Thailandia, Cambodia i Vietnam... una frontera fisica entre gran part de Laos i Thailandia.

Uf, uf, uf...

Un dels nombrosos pobles Akha, que no estan en el circuit turistic.

El nostre plat de cada dia, els noodles. Be... sovint son dos pel Joan. En poc temps hem passat de menjar amb coberts, amb el pa, amb les mans i ara amb dos palets.

Pique !

A Samaki Mai, despres de 1.900 m de desnivell de fortisssimes pujades, vam dir prou. Ens va acollir una familia Akha, on curiosament la filla gran Shu estava casada amb en Totof, un frances d'origen arab... una gran vetllada, amb converses de tot tipus.

El Mae Khong !

La gran autopista del sudestasiatic.

Aquest tram es especialment conegut per la pesca del peix gat gegant (peix amb bigotis), que despres es ven als mercats de Bangkok a uns preus desorbitants.

Aquest homenet esta per tot arreu... als temples, dins les coves, als cims de les muntanyes... sentat, estirat, vestit de taronja, d'or, despullat, n'hi ha de primets, de grassonets, meditant... No sabem pas qui deu ser?

29 gener...HAPPY NEW YEAR

Acabem d'estrenar l'any 2.549 i des del futur les coses segueixen igual. Els xinos ho celebren durant tota la setmana amb activitats varies. Els carrers de Chinatown de les ciutats mes importants, es tanquen al transit i s'omplen de gent, parades de menjar, musica, festivals, concursos, dances... A Chiang Mai vam poder seguir les multiples "cuques" ballant dins els temples i carrers, i admirar els "castellers" que van muntar i desmuntar un pilar de 5. Creiem que els catalans haurien d'anar a fer-los un curset, ja que tenen un curios sistema d'enfilar-se de dalt cap a baix. L'ultim dia de celebracions vam estar en un poblet Lisu al nord de Thailandia, (una hill tribe d'origen xines) i vam participar en les dances locals... una mena de sardana aburrida al voltant de les ofrenes per demanar prosperitat. Tothom portava les seves millors gales !!!

grans i petits intenten acariciar els drags i dipositar de pas algun bitllet dins la boca, per a que el nou any sigui prosper i saludable...

homes i dones ballen separats i no es donen mai les mans! la Beti va fer de vincle d'unio entre els dos sexes... tot i que al principi els homes eren reacis a donar-li la ma