karaOke

Diuen els entesos que els que tenen la O gran, tambe disposen del servei de senyoretes de companyia... per si no tens prous amics, ja que al karaoke s'hi ha d'anar una bona colla. El Marc Portell, el nostre amfitrio a Hanoi, ens ha descobert els misteris de la nit vietnamesa...

Aquests locals disposen d'habitacions privades equipades amb un potent equip de musica, micros, llistat de cancons per passar tota la nit, i cervesses... moltes cervesses!

CANTAR be o malament no es cap problema. El mes important es no tenir cap complexe a l'hora d'agafar el micro. Al nostre grup tothom se'l disputava.

De tant en tant, la policia local fa una ronda pels carrers i els amos del local ens apaguen la musica de cop, deixant-nos a dos veles.

HA LONG BAY

"que ve el drac!!!"... segons explica la llegenda, els dracs que vivien a les muntanyes van sentir els crits dels habitants del vietnam, que pregaven als deus perque els ajudessin a defensar-se dels enemics del nord. La mare drac i tots els seus fills van baixar corrents cap a la mar donant grans bots i cops de cua, que van fer tremolar terres i resorgir muntanyes. La cabussada final en el mar meridional de la xina, va inundar la plana creant aquest paratge natural que va fer de barrera natural contra els atacs xinesos i mongols.
La bahia de Ha Long, es realment impressionant... un mar de calma esquitxat per mes de 3.000 illetes-turo, que es poden confondre amb la silueta del que la teva imaginacio et permeti.

VIETNAM... MEKONG DELTA

Plou! es la primera pluja torrencial en mes de cinc mesos. El mercat flotant de Can Tho comensa la seva gran activitat diaria a les 5 del mati... dubtavem que avui hi hagues tambe mercat, pero l'unic canvi es el xubasquero de plastic transparent que s'han posat alguns. Mai haviem vist una aglomeracio tan impressionant de botigues-vaixell. Les grans barcasses de fusta son de comerciants a l'engros que viuen al mateix vaixell. Alguns d'ells estan fixes al mateix lloc i s'han instal.lat un cable des de terra per poder veure la TV, pero la majoria circulen riu amunt i avall carregant els seus productes. Amb tantes pinyes dins la bodega, no disposen de massa espai per a les seves propies pertinences... i es que amb una hamaca i una muda de roba ja en tenen prou. Es la vida al mes pur estil minimalista!
El Mekong descarrega aqui els seus 4.500 km d'aigues nascudes al Tibet, formant un dels deltes mes grans del mon (15.000 km2) a traves de 9 bifurcacions principals, que els vietnamesos associen amb el drag, d'aqui el seu nom vietnames Song Cuu Long (riu dels nou drags).


Pinyes, cols, pastanagues, tomaquets, sindries, carbassons... que et poso nena?


Les barquetes, sovint conduides per dones, son venedores ambulants que provisionen als grans de carn fresca i menjars cuinats.

ANGKOR

Angkor va ser el cor del gran imperi Khmer, el poder del qual es va extendre des de Burma fins a Vietnam entre els segles IX-XV. La capital va arribar a tenir mes de 1 milio d'habitants, quan Londres en aquella mateixa epoca apenes arribava als 50.000. Durant el periode ankoria es van construir centenars de temples. Els mes ben conservats son Angkor Wat, Ta Prohm i Bayon. Durant molts anys aquests temples van restar perduts enmig de la selva, destruint-se gran part d'ells. Angkor se situa, avui en dia, com un dels principals destins turistics del Sud Est Asiatic i val molt la pena una llarga visita. L' impacte del turisme ha fet de Siem Reap una illa de luxe enmig d'un pais molt pobre i corrupte.

L'arquitectura khmer es basa en un sistema de capes... tancaments rectangulars concentrics que crean una lenta i majestuosa transicio fins al temple central a traves de patis, jardins i galeries laberintiques.

Els temples son com un viatge metaforic a traves del temps, unes repliques en miniatura de l'espacialitat de l'univers. Es disposen en tres nivells que representen el Mt. Meru (nivell superior), envoltat d'altres pics mes baixos, continents (els patis) i oceans (el gran foso d'aigua)

Angkor Wat reflectat en una de les piscines reials. El conjunt esta encerclat per un foso d'aigua de 1,5x1,3 km i 190m d'amplada

Phimeanakas "Palau celestial", l'ascencio al Mt. Meru... accedir al regne dels deus no es una tasca facil!

Bayon, el temple de les 216 cares d'Avalokiteshvara, que estiguis on estiguis et miren somrients.

Tot i que la selva a contribuit en gran part a la destruccio dels temples, tambe li ha donat un encant especial a les runes.

LLAR INFANTS DEL MON

Salaches, a la comuna de Rohal, districte de Preak Net Preah, provincia de Banteay Meanchey, Cambotja.

El VANNAK (8) El pare va abandonar la familia i al cab d'un any la mare va marxar a treballar a Thailandia i no se n'ha sabut res mes. Te un defecte a la gola que li impedeix parlar correctament, pero el dia 14 l'operen a Siem Reap.
La SREY TOUCH (9) I el SOK YEUTH (7) Tenen quatre germans mes. L' Alain els va trobar pel carrer recollint el que podien de les deixalles per poder menjar. El pare va morir de sida i la mare no se'n podia ocupar de tots ells... pero no va voler que els gramans grans (17-15-13) i el mes petit (3) entressin a la llar.
La SAN DAY (ningu sap l'edat que te, uns 8-9 anys) La mare va marxar quan ella va neixer i el pare l'apallisava fins al punt de donar-la un dia per morta. La va enterrar i sort dels veins que la van sentir cridar. Diuen que es boja... Tots ells tenen una historia tragica al darrera, pero no ho sembla... l'Alain es el responsable de que aquests nens tornin a somriure amb ganes.
Els hem vist ballar, cantar, jugar, correr, estudiar, rentar, menjar, ajudar en les tasques quotidianes, fer deures, anar a classe... sempre entre riatlles col.lectives, sempre ajudant-se els uns als altres amb un sentit de la responsabilitat propia d'un adult.
Ells ens han acollit entre timides caricies, caloroses abrasades, riatlles efusives, amb dolsor, amb tendresa, amb amor, donant-nos la ma, saltant-nos al coll, fent-nos riure i somniar en un mon millor...
Infants del Mon es l'ONG andorrana que ha lluitat per tirar endavant aquest orfelinat que acull a 50 nens i dona acollida a 220 nens externs que igualment gaudeixen de les activitats quotidianes que organitza la llar. Qui vulgui apadrinar un infant o coneixer els demes projectes, pot consultar la seva web http://www.infantsdelmon.ad/

Creuant fronteres...

Creuar fronteres es sempre emocionant, sobretot quan ho fas per terra i ell lloc de pas no es l'habitual. Son moments que ens agraden especialment... no sabem que ens trobarem a l'altre costat, si tindrem problemes de visat, podrem canviar diners? el poble que surt al mapa tindra allotjamnent? com sera la gent, el transit, les infraestructures... Estem acostumats a agafar l'avio i plantar-nos en un pais llunya arribant sempre a una gran ciutat, pero anant amb bici l'experiencia es molt diferent... La trancisio d'un pais a un altre sol fer-se d'una manera gradual, amb el mateix tipus de gent a cada costat, encara que cultura, idioma, politica o religio no siguin les mateixes... es llavors quan te n'adones que les fronteres no sempre han estat al mateix lloc.

Aquest no es el cas de Cambotja! en un obrir i tancar d'ulls hem passat d'un pais amb uns estandars de vida practicament europeus a una zona totalment rural i molt pobre. Amb una poblacio actual de 14 milions d'habitants, encara s'esta recuperant d'una guerra civil que es va traduir en un brutal genocidi per part del Khmer Rouge i que va deixar el camps sembrats de mines antipersones. Encara avui en dia Cambotja es un del paisos amb mes zones minades.

La carretera thailandesa que porta fins l'Osmach border esta perfectament asfaltada amb dos carrils per banda. L'asfalt s'acaba just a la barrera, l'amplada de la via continua i 1 km despres...

pols, pols i mes pols... fins i tot les pestanyes acaben tenyides de vermell.

De xarrera pel cami... Beti, es que no calles mai!

Als nens els encanta pescar peixos en les basses de fang.

Autorretrat








Mercats amb molt ambient







L'eix principal que travessa el pais d'est a oest